El boicot dels espanyols accelera el canvi

"Encara hem de veure quins efectes tindrà sobre el mercat interior el trasllat de les seus de moltes empreses catalanes i, per l'altre cantó, la possible simpatia dels consumidors sobre les que es van quedar"

Un de cada quatre espanyols (23,2%) confessa, sense cap problema, que es dedica a fer boicot a determinats productes per raons polítiques. Són dades del CIS, l'institut demoscòpic oficial de l'Estat, que es refereixen només als enquestats que responen obertament a aquesta pregunta. La realitat, segurament, encara deu superar aquestes magnituds, ja de per si enormes. I, naturalment, aquest boicot es refereix als productes i serveis que ofereixen les companyies catalanes a la resta de l'Estat.

 

El boicot contra les empreses catalanes ve de lluny, com a mínim dels temps de la II República. En la seva versió actual és anterior al procés i es va produir -l'any 2004- arran d'unes declaracions de l'aleshores dolent-dolent que, com es recordarà, era Josep-Lluís Carod-Rovira. Aquella campanya, articulada a l'entorn del cava i els vins catalans, ha generat una revolució entre els cellers catalans. Ara, amb moltes dificultats al mercat espanyol, la majoria d'ampolles van etiquetades en català i s'orienten al mercat domèstic o a l'exportació. D'aquí que el vi català hagi recuperat bona part del mercat interior que fins ara estava en mans del duet Rioja-Ribera del Duero.

 

 

Aquest és, potser, l'exemple més clar de la influència que té la pressió política sobre el consum i les empreses. Encara hem de veure quins efectes tindrà sobre el mercat interior el trasllat de les seus de moltes empreses catalanes i, per l'altre cantó, la possible simpatia dels consumidors sobre les que es van quedar. En definitiva, la politització dels consumidors espanyols que constata el CIS no farà més que accelerar la reorientació de les empreses catalanes en direcció al mercat català i l'internacional. És a dir, en la direcció correcta.

 

Comentaris