Contra certs tòpics que volten, cal dir amb tota contundència que més del 99% de les sancions i multes lingüístiques previstes als ciutadans i empresaris de Catalunya són per no utilitzar el castellà. I doncs? Com és que la percepció “general” és a l’inversa. Doncs vet ací la resposta: Una mentida dita mil vegades esdevé una veritat. Sí que és cert, i comprensible atès la maquinària mediàtica a la contra, que els empresaris catalans no acostumen a denunciar públicament els centenars d’imposicions lingüístiques que poden rebre pel que fa al castellà. Així mateix, no solen incomplir-les, i si ho fan i hi ha denúncia, l’acció és molt més radical: retirada del producte en qüestió o de la llicència per actuar. De fet els controls són molt més severs i rarament es pot actuar en contra de la llei. Curiosament, sí que hi ha empresaris catalans que gosin fer públic que incompleixen que una part de la retolació fixa dels establiments no sigui en català. Val a dir que per al català el procediment és molt més tou: hi ha diversos avisos previs i es deixen uns terminis considerables de temps per adaptar-s’hi i normalment només s’actua si hi ha denúncia, i en alguns casos fins i tot amb denúncia tampoc s’actua. L’obligatorietat en l’ús del català està prevista en unes poques lleis. En aquest sentit, que faci un tracte de favor del català respecte el castellà en un territori espanyol, bàsicament hi ha la Llei de política lingüística i puntualment alguna d’algun sector específic. Pel que fa a l’obligació única del castellà hi ha centenars de lleis, entre elles les 221 que obliguen l’etiquetatge de productes, les garanties, la documentació dels aparells, les instruccions d’ús, la retolació de la maquinària, la megafonia en alguns sectors, la retolació d’avisos obligatoris als establiments, la informació de preus en alguns sectors, la retolació de transports, la documentació expeditiva per llicències, les senyalitzacions…
- CA
