Només començar la crisi hi ha tres esquerdes espectaculars en l’exhibició coactiva de l’Estat. La primera és que els fiscals ja han hagut de reconèixer, implícitament, que és impossible citar tots els alcaldes que han imputat -el nou terme, investigats, és estúpid perquè no cal investigar un delicte que es proclama públicament- i que, per tant, hauran de prioritzar les represàlies contra els que dirigeixin les ciutats més grans, com si el delicte depengués del cens municipal.
A més l’Estat ha estat incapaç de reprimir l’inici de campanya al Tarraco Arena de Tarragona. Deu mil persones -més un president i un vicepresident- s’ho han passat fantàsticament bé desobeint un Estat que està dilapidant a la velocitat de la llum la capacitat de coacció. Si la campanya de l’U d’Octubre ha començat amb normalitat, per què hauria d’acabar malament? El règim del 78 va nu.
I encara queda la resurrecció de la web de la Generalitat, sempre molt activa. En definitiva, si tot era possible, el que passava és que tot estava per fer.
