El 28A, la veritat

"El debat sobre la quantitat de llistes amaga el de la qualitat. Què aniran a fer els quinze o vint diputats independentistes al Congrés?"

El judici al Tribunal Suprem està obrint en canal la concatenació de fets que va desembocar en la crisi de la tardor de 2017. Les decisions estan essent sotmeses a un escrutini gairebé microscòpic, fins el punt que, a hores d'ara, ens podem fer una idea molt aproximada del que va passar. Essencialment, ha quedat bastant clar que les institucions catalanes van calcular, equivocadament, que el govern espanyol acabaria per negociar un referèndum pactat, potser pressionat des d'Europa. En canvi, la realitat va ser que l'Estat es va instal·lar en un marc purament repressiu, del que no ha sortit mai.

 

És en aquest context que els partits catalans hauran de presentar la seva proposta electoral per al 28 d'abril. Amb un suport social intacte -especialment en l'àmbit antirepressiu-, però amb el crèdit estratègic exhaurit. Així les coses, els ciutadans d'aquest país exigiran una proposta clara als seus candidats, alguna cosa que vagi més enllà d'un hipotètic retorn al peix al cove de la mà del PSOE i amb l'excusa de Vox i els seus veïns ideològics.

 

 

El debat sobre la quantitat de llistes amaga el de la qualitat. Què aniran a fer els quinze o vint diputats independentistes al Congrés? Naturalment, hi ha d'haver un espai de discrecionalitat a falta de conèixer la realitat parlamentària, però l'estratègia de cadascuna de les candidatures ha de ser exposada en campanya i sotmesa al sufragi dels ciutadans.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?