El 2014, un any intens en la promulgació de lleis que imposen el castellà

"No és només que el català estigui poc protegit a casa nostra, sinó que el castellà ho està immensament i que aquestes mateixes lleis a la pràctica estableixen limitacions legals per al català"

El 2014 ha estat un any particularment dur pel que fa a l'aprovació de noves normatives que obliguen a l'ús del castellà a la ciutadania i a les empreses de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears. La Plataforma per la Llengua encara n'ha de fer l'anàlisi definitiva, però a grans trets calculem que només de l'Estat hi ha entre 50 i 100 nous reials decrets, lleis, ordres o modificacions de disposicions amb articles de fort contingut impositiu lingüístic pel que fa al castellà.

En destaquen lleis com l'aprovació votada conjuntament pel PP i pel PSOE de la modificació de la Llei del 2007 de defensa dels consumidors i usuaris amb nous articles lingüístics, sempre únicament impositius del castellà, en factures, contractes, garanties i etiquetatge de productes. En l'àmbit socioeconòmic han estat moltes les disposicions obligatòries del castellà en la presentació de documentació, etiquetatge, instruccions de productes, títols professionals, obligació de conèixer el castellà... En són exemples el Reial decret 36/2014 del sector pesquer, el Reial decret 477/2014 de medicaments de teràpia avançada, més de 10 resolucions que obliguen les empreses de joc a fer servir el castellà, el Reial decret 97/2014 sobre transport, el Reial decret 971/2014 de productes fitosanitaris, el Reial decret 804/2014 de transport de viatgers en vaixells de lleure, el Reial decret 37/2014 sobre protecció d'animals en el moment de la matança, el Reial decret 4/2014 sobre qualitat de la carn, el Reial decret 97/2014 sobre transport de mercaderies perilloses, el Reial decret 164/2014 sobre etiquetatge de begudes espirituoses, el Reial decret 271/2014 sobre el iogurt, el Reial decret 339/2014 sobre comercialització de bicicletes, el Reial decret 474/2014 sobre derivats càrnics, la Llei 17/2014 sobre deute empresarial, la Llei 22/2014 de capital-risc o la Llei 5/2014 de seguretat privada aprovada per 171 vots del PP, 2 del grup Mixt i 12 del grup parlamentari de Convergència i Unió. En d'altres àmbits les obligacions d'ús del castellà també han estat ben patents: la nova Llei 29/2014 de règim del personal de la Guàrdia Civil, els nous estatuts de la Real Federación Española de Tenis d'interès d'utilitat pública, l'Ordre AEC/2125/2014 de traducció jurada, el Reial decret 634/2014 de substitucions de la carrera fiscal, la Llei 23/2014 de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea, el Reial decret 750/2014 de lluita contra incendis... Per descomptat també en l'àmbit de l'ensenyament la consideració única obligatòria del castellà i en canvi del català com a matèria optativa és ben patent en els reials decrets 126/2014, 36/2014, 412/2014 o 1105/2014. També s'ha aprovat la nova norma de senyalització vertical de carreteres (norma 8.1-IC del març 2014, FOM/534/2014) amb imposicions del castellà en senyalitzacions d'emergència i en els topònims que indiquin un nom a l'estranger fora d'Espanya encara que la llengua pròpia d'aquests llocs sigui el català. Això invalida el Decret 78/1991 del govern català sobre ús de la toponímia i on abans calia fer servir el català i el castellà, ara el castellà és obligatori de manera exclusiva.

Però això només és una part. Tot plegat contrasta amb la minsa nova normativa que s'ha desenvolupat en favor del català, de manera que igual com les anteriors faci un tracte de favor amb l'obligació de fer-lo servir. A Catalunya, que en tinguem constància, hi ha només la Llei 3/2014 d'horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció, aprovada pel Parlament de Catalunya. Tanmateix la imposició és més aviat simbòlica. Estableix l'obligació d'expressar, almenys, en català, la denominació «rebaixes». D'altra banda al País Valencià i a les Illes Balears ja es van eliminar les disposicions que afavorien, val a dir molt minsament, el català i s'ha aprofundit en l'aplicació de les que imposen el castellà. Aquest 2014 es va arribar a l'extrem que el mateix govern central del PP va portar al tribunal constitucional una modificació d'una llei aprovada pel govern de Bauzá per ser encara massa tova en la imposició del castellà. Des del govern català l'aplicació d'algunes lleis que afavorien la llengua catalana ha estat congelada o estan pendents del Tribunal Constitucional. La Llei de cinema no s'està aplicant, ni tampoc els nous aspectes previstos en el Codi de consum. Un aspecte del Codi de consum que s'ha aplicat realment va en detriment del català: la Generalitat de Catalunya va avançar 4 anys el termini d'aplicació del Reglament 1169/2011 de la Unió Europea que es preveia pel desembre del 2014 i que se suposa que invalida el Codi de consum pel que fa a l'etiquetatge en català de productes alimentaris.

Comptat i debatut, no és només que el català estigui poc protegit a casa nostra, sinó que el castellà ho està immensament i que aquestes mateixes lleis a la pràctica estableixen limitacions legals per al català. En tot Europa no hi ha cap cas similar. El 2014 és un annus horribilis per a la pressió en contra del català; segurament com ho va ser el 2013, el 2012, el 2011... i com ho està essent el 2015.

Bernat Gasull
Cap de l'Àrea d'Empresa i consum
Plataforma per la Llengua

 
 

Comentaris