El 155 és humiliació i espoli

"El 155 ha proporcionat una magnífica ocasió per tirar carnassa a la catalanofòbia, amb un trasllat que conté tots els elements per a la humiliació completa"

Fa un parell d'estius, en unes jornades de la UNED a l'Aragó, vaig comprovar, amb una certa sorpresa, la gran visceralitat amb què s'abordava el conflicte legal de Sixena per part del públic, especialment, com era el cas, davant d'un periodista català. Això, juntament amb un parell de tòpics més -la descripció de la Corona d'Aragó com a conferació catalanoaragonesa i la bandera quatribarrada- conformava una mena de memorial de greuges popular activíssim i clarament hostil.

 

La gran paradoxa és que no existia en absolut una reivindicació equivalent respecte a Madrid, que és on hi ha el poder real, al marge de si s'és aragonès o català. De fet, com que a Barcelona no es decideix res que tingui a veure amb l'Aragó, totes les ofenses tenien, necessàriament, una condició metafísica difícil d'entendre. Una mena de blaverisme icònic i castellanoparlant que no en té prou amb el LAPAO per autoafirmar-se.

 

 

Respecte a Sixena ha passat el mateix. El 155 ha proporcionat una magnífica ocasió per tirar carnassa a la catalanofòbia, amb un trasllat que conté tots els elements per a la humiliació completa: Entrada per la força i els mossos utilitzats com a carn de canó de la Guàrdia Civil, que es mirava amb satisfacció com la policia catalana esbatussava els seus ciutadans. Espanya ha utilitzat les obres del malaurat monestir de Sixena per mostrar el destí que espera als rebels, que no és altre que la humiliació i l'espoli.

 

Comentaris