Fa pocs dies, durant la visita del president dels Estats Units, Barack Obama, a la Xina va concedir varies entrevistes a mitjans xinesos. Entre els “escollits” no hi havia cap diari directament controlat per el govern xinès. Però sí que n’hi havia un de conegut a la Xina per treure a la llum casos de corrupció i altres temes “espinosos” per les autoritats de Pequin. Un cop realitzada l’entrevista, en la posterior revisió de les autoritats competents es va decidir que l’entrevista no podia ser publicada. A la següent edició, el rotatiu seguint les instruccions rebudes des de la capital, només va publicar el titular: Entrevista completa a Obama. Fi de l’article.
Aquesta subtil protesta de la premsa xinesa en contra del que consideraven un atac a la seva llibertat, va ser rebuda per molts acadèmics occidentals com un acte de valentia, com una demostració que els diaris responien a les imposicions, que per fi es posicionaven políticament.
Les respostes a l’editorial conjunta de diversos diaris catalans ha estat rebuda per certs sectors, expressades tan en editorials com en comentaris de les notícies, com una intromissió mediàtica antidemocràtica. Els diaris han d’informar no donar veu a opinions polítiques. Un no pot deixar de preguntar-se: Si els diaris xinesos publiquessin una editorial conjunta en contra del govern xinès, quina seria la reacció dels que ara consideren un atac contra la democràcia l’editorial dels diaris catalans? O si ho veiem des de un punt de vista més proper, si hi ha un una manifestació en favor de la família tradicional i certs diaris o articulistes defensen les mateixes idees des de diferents mitjans, no es podria considerar una editorial conjunta?
Una de les principals funcions de la premsa és expressar opinions, donar veu a les diferents posicions i ser una porta a la llibertat d’expressió. La simple elecció de les notícies ja és per si un fet polític. Si les editorials no es poguessin expressar lliurement l’essència de la premsa moriria.
