Eco-conver-esquerranosos

"Per què hauríem d'interessar-nos pels nostres diputats a Europa sinó sabem el nom dels diputats que hi ha al Parc de la Ciutadella o els regidors del nostre ajuntament"

Dilluns, el dia després de les eleccions europees, el canal 3/24 entrevistava al professor de ciència política Josep Maria Colomer i a la periodista Carme Colomina, experts en política internacional. Potser sóc jo que llegeixo poc però em va semblar que feien reflexions que no he sentit pràcticament enlloc més, en reproduiré unes quantes que em van xocar.

D'entrada Colomer explicava que el partit popular europeu dirigirà el Parlament Europeu(que no vol dir governar Europa) no només perquè va guanyar sinó perquè és l'únic capaç d'entendre's amb l'extrema dreta xenòfoba i amb els partits euroescèptics que tant han crescut, a banda que els conservadors britànics també li donaran suport des de fora. Malgrat que a la periodista de TV3 que feia l'entrevista li va costar d'entendre, el partit socialista europeu només podrà intentar pactar amb els populars (com fan CiU i ERC a Madrid, vaja), doncs són minoria i no sumen amb ningú.

Durant el debat a TV3 Ramon Tremosa va dir que Espanya era un dels estats més centralistes d'Europa, Vidal-Quadras ho va negar taxativament mentre la candidata del PSC feia que sí amb el cap. El professor Colomer donava la raó a Tremosa en l'esmentada entrevista, a França i Alemanya les regions tenen eurodiputats propis, Espanya és l'únic estat gran on tots els vots van a Madrid i allà es divideixen repartint els eurodiputats que té el país, això provoca que Tremosa i Junqueras hagin hagut de buscar coalicions rocambolesques per sortir escollits. Mal que els pesi a ICV i ERC en això els interessos d'aquests dos partits i els de CiU coincideixen, tot el contrari que PSOE i PP que van retallar la part de l'Estatut català que demanava eurodiputats propis per Catalunya, una circumscripció catalana, vaja. En això ICV, ERC i CiU haurien de posar-se d'acord, ja que els candidats Romeva i Junqueras han estat a punt de quedar fora del Parlament Europeu, i si han mantingut l'acta ha estat gràcies a l'ajuda dels comunistes espanyols, els primers, i dels nacionalistes bascos i gallecs, els segons. De fet, Junqueras haurà de dividir-se la legislatura amb una diputada gallega, dos anys i mig cadascú.

Malgrat que la llei electoral permet posar un nom diferent a la butlleta de cada comunitat autònoma, a nivell real tots els vots són pels únics sis candidats reals (el del PSOE, del PP, de CiU, d'IU, d'ERC i d'UPyD). Conec persones que van votar Romeva sense saber que en realitat votaven un senyor de Madrid que es diu Willy Meyer i que és el número 1 d'IU. Els únics candidats reals i números 1 que hi havia a les butlletes dels col•legis electorals catalans eren Tremosa i Junqueras.

Populars i socialistes no van ser capaços ni de pactar un cap de llista europeu, de la mateixa manera que els socialistes europeus no tenen candidat propi per presidir la Comissió Europea (govern d'Europa a nivell pràctic) i votaran el candidat de la dreta Barroso. Si entra en vigor el Tractat de Lisboa rebutjat per Irlanda s'obriria la porta a tenir un president de la UE que podria ser Toni Blair (que compensaria el biaix dretà de Barroso) i podria desbloquejar el problema polític de l'Europa actual. És cert que Blair va fracassar com a president de torn de la UE quan era primer ministre britànic. Però després de llegir el discurs que va fer al Parlament Europeu l'any 2005, si avui hi hagués eleccions a Europa i ell fos el candidat de l'esquerra europea, jo el votaria sense pensar-ho.

"I last but not least", els catalans estem acostumats a escollir alcaldes i presidents, no diputats. Malgrat que legalment escollim diputats i regidors a nivell real els votants només sabem el nom del número 1 i candidat a president o alcalde. Els diputats i regidors són gent escollida pel partit que els votants no coneixem (el professor Colomer va recordar que en 20 dels 25 països de la UE hi ha llistes obertes, Espanya és un dels 5 que no ho permet). A les eleccions europees no hi ha candidats a president, només a diputats, i els catalans no estem acostumats a conèixer el poder legislatiu, amb prou feines sabem el nom del líder del govern. Per què hauríem d'interessar-nos pels nostres diputats a Europa sinó sabem el nom dels diputats que hi ha al Parc de la Ciutadella, a la carretera de San Jerónimo o als regidors del nostre ajuntament?

 
 

Comentaris