Últimament en tots els diaris es parla de la fusió de dos universos de frontera cada cop més difusa: la cultura i la tecnologia. Debats sobre els drets d’autors i notícies sobre la nova sensació tecnològica: els eReaders; apareixen dia sí, dia també a la premsa.
Mentre nosaltres tenim discussions bizantines sobre drets d’autor, a la Xina on no és un tema que preocupi o es respecti massa, han trobat una solució amb “característiques xineses”. Dins el món virtual existeixen pàgines on un pot llegir llibres sencers sense descarregar-se’ls. Des d’obres d’escriptors novells a famosos best-sellers es poden gaudir tant a Internet com al dispositiu mòbil, en aquest últim cas a un preu ridícul. Fins i tot, en alguns casos l’escriptor va penjant el llibre a mida que va acabant els capítols.
Algú podria afirmar, sota certa lògica, que això és la mort en vida dels escriptors professionals. Però si un es passeja per les monstruoses llibreries del centre de Pequín, amb milers i milers de llibres i compradors, veu que la tradicional vida cultural continua més enllà de la virtual. De fet moltes vegades estan interconnectades. El mateix lector virtual es compra el llibre que li ha agradat un cop se l’ha llegit. La cultura a l’abast de tothom i el negoci han trobat un camí comú.
Si pretenguéssim importar la idea a casa, ens trobaríem dos problemes de difícil solució. El primer és la falta d’adaptació dels implicats al tsunami virtual que ens està venint i que intentem mantejar amb arcaiques embarcacions. El segon són els números. No és comparable l’inabastable mercat xinès, amb centenars de milions de lectors, amb el català.
Tot i així evolucionar es basa en aprendre dels errors i dels encerts dels demès. I ara és el moment de reflexionar quin model cultural volem.
