E, d'Europa

"Una vegada establerta la responsabilitat moral d'Alemanya, dels alemanys i dels nazis, haurà conclòs la recerca d'aquestes causes. (…) Tot va succeir 'allà', en un altre temps, en un altre país. Com més culpables siguin 'ells', més segurs estarem la resta de 'nosaltres' i menys haurem de defensar aquella seguretat" (Zygmunt Bauman, Modernitat i Holocaust)

A finals de maig, el setmanari alemany Spiegel publicava The dark continent. Hitler's European Holocaust Helpers, un llarg article que ha aixecat molta polseguera a Alemanya en posar de relleu que l'Holocaust va ser, clarament, un projecte europeu. Segons els cinc periodistes que signen el reportatge, els alemanys són els màxims responsables de l'assassinat a escala industrial de 6 milions de jueus. Però Hitler, escriuen, no hagués pogut portar a terme el genocidi sense la col•laboració d'alguns països europeus que van preferir fer la vista grossa davant la greu crisi econòmica que assetjava el continent després de la Primera Guerra Mundial, i sense la participació activa de més de 200.000 ciutadans no alemanys que, una vegada acabada la guerra, van tornar a les seves ordinàries vides com si res hagués passat.

Aquest és el cas d'Ivan Demjanjuk, un exguarda nazi ucraïnès acusat de crims de guerra. Alemanya ha demanat als Estats Units l'extradició per poder-lo jutjar per la seva presumpta participació en l'assassinat de més de 29.000 persones al camp de Sobibor (Polònia). La deportació de Demjanjuk, que té 89 anys, i que vivia des de fa anys a Cleveland, posa punt i final a anys de disputes legals per impedir el seu retorn a Alemanya.

El reportatge d'Spiegel posa de manifest que als anys trenta el context europeu era profundament antisemita. Només com exemple, a França es va restringir el dret d'asil el 1938 i al gener de 1939 es va obrir a Rieucros el primer camp per a "estrangers indesitjables". Els Estats Units, d'altra banda, tampoc van ampliar les seves quotes d'immigració, i a l'Europa oriental, i a Polònia especialment, es va expressar el desig de desfer-se dels seus jueus.

Massa sovint, ha quedat en l'opinió pública dels europeus, la idea que l'Holocaust és una tragèdia només jueva i que la responsabilitat és d'Alemanya. En conseqüència, el que ens quedava a la resta eren remordiments, commiseració i potser disculpes, però poc més. El sociòleg Zygmunt Bauman, l'home de la "societat líquida", va voler anar més enllà i a Modernitat i Holocaust advertia que "l'Holocaust es va gestar i es va posar en pràctica en la nostra societat moderna i racional en una fase avançada de la nostra civilització i en un moment àlgid de la nostra cultura i, per aquesta raó, és un problema d'aquesta societat, d'aquesta civilització i d'aquesta cultura".

En aquest sentit, Europa -la nova Europa acabada de votar- també té una responsabilitat en la solució del conflicte al Pròxim Orient. No només pel que està passant en aquests moments, sinó perquè també és responsabilitat seva l'origen del problema. Europa no pot mirar, novament, cap a un altre costat i deixar la solució només a mans del miracle d'Obama.

 
 

Comentaris