“En aquest assaig no m’ocupo més que d’Europa com a realitat cultural. Ja sé que aquesta no flota en l’èter de les idees pures i que requereix una base concreta sana, en particular allà on la cultura interfereix amb el domini de la política -l’educació. Però prefereixo deixar a d’altres més competents la tasca d’aquesta fonamentació, i demanar-me, només, què pot impedir a Europa de continuar essent ella mateixa o de tornar-ho a ser; allò que amenaça, per dir-ho d’alguna manera, l’europeïtat d’Europa -al meu entendre, la seva romanitat”.
(Rémi Brague. Europa, la via romana)
El 2014, a Espanya se li haurà acabat la bicoca. El Parlament Europeu treballa en una proposta de reforma electoral que preveu la creació de circumscripcions territorials en tots els Estats membres amb una població superior als 20 milions i la possibilitat, també, que els Estats puguin contemplar circumscripcions especials per a satisfer les necessitats de les minories lingüístiques. Aquestes són dues de les moltes propostes del projecte d’informe de l’eurodiputat liberal britànic, Andrew Duff, que està treballant la Comissió d’Afers Constitucionals de l’Eurocambra des del setembre de l’any passat.
Els motius que s’esgrimeixen a Europa per fer aquesta reforma de l’Acta de 1976 són més que convincents: el grau de reconeixement per part de la opinió pública de la funció democràtica que porta a terme el Parlament Europeu és escassa i, el que és més preocupant, la participació està caient en picat. S’ha passat del 63% el 1979 al 45,5% el 2004, i algunes enquestes ja preveuen que amb una mica de sort el pròxim 7 de juny només aniran a votar un 30% dels electors. El panorama no pot ser més desolador pels europeistes.
Però encara hi ha més. L’Eurocambra vol penalitzar aquells Estats membres que continuen centrant la campanya electoral en clau interna, en una pugna entre partits estatals que només pensen en les seves pròpies eleccions i s’obliden d’Europa. Evidentment, no descobrirem res si diem que precisament això és el que estan fent el PP i el PSOE. Només cal fer una ullada als seus vídeos electorals. L’un només pensa en desbancar Zapatero de la Moncloa; l’altre, en aixecar el fantasma d’Aznar. I, novament, Catalunya torna a ser protagonista en el primer cara a cara televisiu entre els candidats socialista i popular, amb la demagògica cançoneta que aquí es prohibeix l’ensenyament en castellà.
Amb una mica de sort, Europa posarà fi al que qualifica de “certes anomalies en les pràctiques electorals” en determinats Estats. La circumscripció única a la que ens sotmet Espanya en aquestes eleccions -en benefici dels partits majoritaris i, conseqüentment, en detriment de la resta de formacions que han d’unir esforços en coalicions electorals cada vegada més estranyes per poder lluitar contra els Goliats- és una perversió que no té lloc ni a França, l’Estat jacobí per excel•lència, que té 8 circumscripcions electorals. Si PSOE i PP diuen estar tant a favor del Tractat de Lisboa, hauran de recordar que estableix que el Parlament Europeu estarà compost per “representants dels ciutadans de la Unió”, una definició ben diferent a l’actual, que considera els diputats com a “representants dels pobles dels Estats reunits en la Comunitat”.
El 2014, Espanya haurà de trencar el seu monopoli electoral. La nova llei exigeix respectar els principis de subsidiarietat i de proporcionalitat perquè la uniformitat no s’imposi sense cap fonament. S’atrevirà, també, el pròxim president espanyol a fer cas a l’eurodiputat Duff i contemplar que a l’Estat hi puguin haver circumscripcions que pretenguin evitar la marginalitat de comunitats lingüístiques com la catalana?
