Duran té també dret a decidir?

"Duran també ha de tenir dret a decidir. Malament si no fos així. Ha de poder parlar alt i clar, tan alt i tan clar com qualsevol altre polític o ciutadà català"

Resulta que un dels grans protagonistes del debat de política general que s'està celebrant al Parlament és un personatge que ni forma part de la Cambra catalana ni ha estat present a l'hemicicle. I en aquest punt, ho sento, però hauré de recórrer al tòpic per dir que l'ombra de Josep Antoni Duran Lleida s'ha projectat tossuda damunt els escons de CiU des del mateix moment en què els diputats van entrar dimecres passat a l'hemicicle.

L'aposta del secretari general de CiU per buscar una tercera via a mig camí entre la independència i el seguir com fins ara dins l'Estat espanyol ha irritat tota mena d'urticàries i ha servit de tenalla per forçar encara més les esquerdes que divideixen la federació.

El més paradoxal del cas, però, és que ningú pot sorprendre's de la posició del líder democristià. De fet, i posats a buscar sorpreses, podria cridar igualment l'atenció –si ens ho miréssim amb ulls de fa tot just un any- la contundència de l'aposta pel dret a decidir que expressa o el fet que assumeixi explícitament la independència com una sortida possible.Tampoc haurien de sorprendre les seves propostes si tenim en compte que hi ha un percentatge important dels votants de CiU que no comparteixen la via de la independència. Segons el CEO, un 61% dels votants convergents creu que Catalunya hauria de ser un estat independent, però un 20% s'inclina per l'estat dins d'una Espanya federal i un 14% per una comunitat autònoma. Un 1,8 de nacionalistes -o despistats- consideren que Catalunya no és més que una regió d'Espanya.

Duran, per tant, no està sol. De fet, des d'una òptica interna segurament es pot considerar que durant molts mesos ha ofert un paraigües sota el qual s'aixoplugaven no pocs votants nacionalistes. Però a mida que s'acosta el moment de pronunciar-se amb claredat, el paraigües comença a tenir goteres. El secretari general de CiU ha escollit precisament la setmana del debat de política general per marcar el seu camí en el mapa dels pròxims mesos. El pitjor moment per a Artur Mas. El president català, dret enmig d'una tempesta històrica, no ha tingut més remei que agafar-se fort al faristol i anar tornant un a un els atacs dels grups contraris al pols independentista que s'han servit còmodament de la munició que els havia servit Duran.

El número dos de la federació li ha fet les coses molt més difícils, però alhora ha permès a CiU arrencar un vel que enterbolia la contundència de la seva proposta. Mas va apartar ahir davant l'hemicicle la tercera via de Duran amb un cop de mà tan brusc com l'aparició que el democristià va protagonitzar dilluns davant l'opinió pública. I amb aquest gest, amb aquest rebuig sense embuts ha reforçat el seu discurs i el seu compromís personal amb l'aposta per un estat propi.

Duran també ha de tenir dret a decidir. Malament si no fos així. Ha de poder parlar alt i clar, tan alt i tan clar com qualsevol altre polític o ciutadà català. I amb absoluta llibertat. Ha de tenir dret a decidir i explicar-ho amb la mateixa convicció –fins i tot emoció- amb que Artur Mas va cloure ahir la seva intervenció al Parlament.

Catalunya viu sens dubte -i sigui quin sigui el resultat- un moment històric i és imprescindible que també el camí sigui exemplar. Si el president planteja un viatja a Itaca, ni CiU ni ningú pot oblidar l'avís de Kavafis: és el viatge el que dibuixa el destí.




 
 

Comentaris