Les dues manis d'avui

"La tendència a desresponsabilitzar Catalunya de la seva lluita per la independència està empetitint les nostres aspiracions polítiques"

Les protestes diürnes i nocturnes d'aquests dies cometen, crec, el mateix error de fons que porta cometent l'independentisme en els darrers dos anys. L'error d'apuntar sempre contra Espanya. L'error de fer força contra allò que no es pot canviar. L'error de pensar que la independència no depèn de Catalunya i que l'únic que podem fer és resistir i protestar -sigui amb llacets o cremant contenidors.

Cada cop que adults i joves clamen "Llibertat presos polítics", el que fan és demanar a Espanya que sigui democràtica. Cada cop que diem que els carrers seran sempre nostres, d'alguna manera estem renunciant a tenir unes institucions que facin la part de la feina que els toca, que és imprescindible. Cada cop que es demana la dimissió de Buch, el que s'està fent és desresponsabilitzar el Govern català de les càrregues psicòpates que hi ha hagut contra els catalans. Assenyalar un conseller determinat és acceptar que alguna altra persona nomenada per aquest Govern hauria fet alguna cosa diferent. És utilitzar un cap de truc per expiar les responsabilitats d'un conjunt de dirigents i de partits que, en bloc, estan sotmesos a l'estat i han renunciat a intentar prendre les regnes del país.

El Govern ha respost a la sentència de dues maneres. La primera, atonyinant indiscriminadament el seu poble en coordinació amb l'estat que ens vol fer desaparèixer. Cal recordar que la policia no ha actuat sota ordre judicial, la direcció del dispositiu ha estat política. El Govern també ha respost adquirint el compromís de debatre sobre el dret a l'autodeterminació al Parlament. Que dius, renoi, gràcies. Si acaben inhabilitant algú, només en podrem treure el mateix rèdit estètic de sempre, l'únic que podrem fer és dir-li al món que Espanya és autoritària i que mireu què ens fan. El Govern no té cap pla perquè les mobilitzacions i les protestes tinguin un efecte polític real ni per defensar-se dels abusos de l'estat. Al contrari. Com s'ha vist aquests dies, hi col·laboren.

La tendència a desresponsabilitzar Catalunya de la seva lluita per la independència està empetitint les nostres aspiracions polítiques i per tant les nostres possibilitats d'èxit. Fins i tot les forces més genuïnes i combatives estan rebaixant l'aposta i s'estan adaptant a la lògica de la demanda. La CUP, per exemple, es presenta a les eleccions espanyoles amb la idea estrella de demanar una llei d'amnistia que haurien d'aprovar dues terceres parts del Congrés. Qui ho entengui que m'ho expliqui. Els CDR's, que en aquests dos anys han representat un dels pocs espais que ha defensat el mandat de l'1 d'octubre, no ha aprofitat el seu prestigi social, la seva capacitat de mobilització ni les castanyes que han rebut tants josócCDR, per deixar en evidència uns governants que no estan a l'altura del seu poble. Durant tots aquests dies, els CDR han apuntat a Espanya i, com a màxim, han caigut en la trampa de demanar la dimissió de Buch.

Avui, divendres, a les 19h, hi ha convocada una manifestació a la Plaça Sant Jaume per protestar contra aquest Govern incapaç i mesell. Per pressionar-lo i anar teixint un esperit fiscalitzador que exigeixi responsabilitats als nostres representants.

El cartell de la manifestació va començar a córrer per les xarxes i, curiosament, l'endemà va sortir una altra convocatòria que la contraprogramava. Exactament a la mateixa hora però a la Plaça Universitat. Aquesta manifestació té com a proclama "Si toqueu al jovent, ens trobareu als carrers" i és per tant una protesta contra les actuacions policials. No contra els responsables de les actuacions, sinó contra les actuacions per elles mateixes, així en abstracte. El cartell també inclou la proclama "Llibertat presos polítics", que és un clam al buit intergalàctic. És com demanar a Pedro Sánchez que s'assegui i parli.

 

Es desconeix qui convoca cap de les dues concentracions -hi ha rumors que la protesta contra els nostres representants ve d'algun CDR del Llobregat- però malauradament -i això sí que és oficial-, el CDR Catalunya ha decidit sumar-se a la segona, la que protestarà contra les actuacions policials. No ho entenc i m'entristeix.

A la Plaça Universitat els manifestants utilitzaran les seves forces per tornar a demanar ajuda a l'univers, mentre que a la Plaça Sant Jaume ens farem responsables del destí polític del nostre país intentant incidir en allò que depèn de nosaltres. Que cadasú triï què prefereix fer.

 

Comentaris