La manifestació en resposta a la sentència del TC, impulsada per Òmnium Cultural i alguns sindicats amb el suport de partits i entitats, corre el risc de veure com li sorgeix competència. Durant les darreres hores s’han multiplicat els contactes en el món del sobiranisme social i en allò que Patrícia Gabancho ha batejat com “independentisme emergent” per tal de buscar una sortida audaç a una situació que els ha caigut com una gerra d’aigua freda.
La qüestió de fons és que aquests sectors no veuen clar manifestar-se en defensa d’un Estatut que majoritàriament van votar en contra, i menys encara al costat de personalitats i partits que tenen per horitzó un Estat federal. I això té lògica: veure líders polítics nacionals com Artur Mas, José Montilla o Joan Herrera al costat de les plataformes de les consultes pot xocar a primera vista. En aquest sentit, algunes entitats, com ahir mateix el Ciemen, asseguraven que anirien a la manifestació però amb pancarta pròpia. Altres entitats parlen de crear un bloc propi separat del tronc principal per evitar la sensació que estan servint una causa que no és estrictament la seva.
Una de les opcions que guanya adeptes és la de fer una manifestació el mateix dia i a la mateixa hora, però amb un recorregut diferent o paral·lel a la manifestació oficialista. Aquesta possiblitat té riscos evidents (tothom comptarà a veure qui aplega més gent) però estem en vigílies de campanya electoral i tothom (els que vagin a una o altra manifestació) calcularan al mil·límetre cada moviment.
