Aquest dilluns s’ha tancat el despropòsit provocat per la majoria de la JEC de vetar Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a candidats a eurodiputats. La cacicada jurídica de la majoria va ser de les grosses, i la resolució final de l’afer que han fet els jutjats del contenciós administratiu de Madrid té suc. Se n’ha parlat a bastament, i segur que durà cua. N’hauria de dur.
El segon pols per preservar drets polítics de la setmana l’han iniciat els advocats d’Oriol Junqueras, de Raül Romeva, de Jordi Sánchez, de Jordi Turull i de Josep Rull, que han demanat avui que als seus clients, electes a les Corts espanyoles, se’ls canviïn les mesures cautelars de presó preventiva per poder exercir en llibertat els seus drets polítics inherents al càrrec, com el dret a la representació política, amb les mesures de menys impacte sobre aquests drets que considerin pertinents. Com demanen, les acusacions haurien de demostrar que no hi ha alternativa a la presó provisional en aquesta situació i argumentar per què els interessos jurídics prevalen per sobre dels drets individuals dels presos polítics i de la societat a què representen, un cop més, perquè se’ls han limitat les seves funcions representatives ja en la fase d’instrucció.
Qui ha de garantir que l’actuació i la funció dels diputats siguin plenament lliures? Tots els poders, judicial inclòs. És un dret polític, un dret bàsic.
