“Crec que s’ha de buscar… Perdó, crec que han de buscar un candidat que estigui dins de l’ordre constitucional“. La veritat se li escapava -ai!- al portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, a la roda de premsa de la Moncloa, poc després que s’hagi conegut la decisió del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, de denegar a Jordi Sànchez el permís per assistir al ple d’investidura del proper dilluns. Una votació de la qual n’hagués sortit -molt probablement- com a 131è president de la Generalitat de Catalunya.
El de Méndez de Vigo és un petit lapsus que recorda la pregunta, encertada, que feia el president Carles Puigdemont quan, durant la campanya electoral per les eleccions del 21-D, s’interrogava retòricament, des de Brussel·les: “Respectarà el govern espanyol el resultat dels comicis?” Doncs bé, per si algú en tenia dubtes, el fet és que han quedat del tot esvaïts durant les darreres setmanes.
El govern espanyol va convocar unes eleccions a Catalunya i va obligar els catalans a tornar a decidir -quan no tocava- qui volien que els governés. I els partits independentistes van assumir aquests comicis i van lluitar per guanyar -i ho van aconseguir!- a un Estat ferotge al què no li cau cara de vergonya de tenir presos polítics i, alhora, anomenar-se democràcia. No contents amb negar el dret a decidir dels catalans, a Madrid s’han inventat una formula d’allò més democràtica: Atorguem als catalans el dret a no decidir… Com se li escapava a Méndez de Vigo.
