Dret a decidir també l'estratègia

"L'estratègia de reconstrucció d'un espai nacionalment transversal i ideològicament d'esquerres xoca, frontalment, amb l'acumulació de forces independentistes que s'està intentant ara"

Si les estratègies dels partits independentistes són tan divergents com sembla i, a més, hi ha un nivell insalvable de desconfiança entre els diversos actors polítics, jo crec que el més honest seria anar a unes altres eleccions on els ciutadans puguin valorar, clarament, quines són les diverses opcions i què se'ls proposa exactament des de cadascuna de les llistes en concurrència. És en aquest sentit que cal valorar l'aportació de Joan Tardà -"junquerisme pur", que diuen a ERC- d'aproximar-se a l'espai dels comuns i del PSC per arrossegar-los cap a pactes, d'entrada, municipals.

 

Certament, l'estratègia de reconstrucció d'un espai nacionalment transversal i ideològicament d'esquerres xoca, frontalment, amb l'acumulació de forces independentistes que s'està intentant ara. I té un problema gravíssim, que és la vinculació dels socialistes catalans amb el 155. Però és una via oberta per al debat que podria condensar-se en una campanya electoral franca, directa i sense sobreentesos que confonguin els electors.

 

 

La mateixa clarificació hauria d'exigir-se a tots els àmbits, inclosa la CUP. I, per descomptat, a l'unionisme. Qui sap, potser el PSC acusaria el rebut de Tardà i podria aprofitar per moure's del bloc espanyolista fins a l'espai nacional que ara ocupen els comuns. En qualsevol cas, tots els catalans majors de divuit anys tenim criteri, i més encara en un país que ha adquirit uns nivells altíssims de cultura política en els últims anys. El dret a decidir també és això, també són els ciutadans.

 

Comentaris