L’emissió per TV3 de la sèrie Drama, en què hi ha una gran presència del castellà, s’ha volgut justificar amb l’argument que així la sèrie queda més realista, que reflecteix millor la realitat social de la joventut urbana de Catalunya. Jo n’he mirat dos capítols i la sèrie funcionaria exactament igual de bé si tots els personatges fossin catalanoparlants. El castellà no aporta res des del punt de vista artístic, es nota que és allà per motius polítics, per alimentar la falsa idea que el català i el castellà conviuen en pau i que mola molt que sigui així i que quina sort que tenim.
En tot cas, la conveniència artística del castellà em sembla un debat secundari. La llengua vehicular de TV3 hauria de ser el català -com marca el seu propi llibre d’estil- perquè la llengua de la nació catalana és el català. I punt. Si les altres nacions no es justifiquen, per què hauríem de fer-ho nosaltres, que a sobre vivim en un estat que ens vol exterminar? Precisament perquè som un país ocupat, l’últim que hauríem de fer és renunciar a tenir una televisió nacional com les que tenen les cultures lliures.
A més, hi ha milers de catalanoparlants que no parlen castellà, com els de Catalunya Nord o molts d’altres que viuen fora dels territoris de parla catalana. TV3 no hauria de ser entesa com la televisió del Principat sinó com la televisió de la nació catalana i, per tant, del català. És això el que són, sense complexos, les televisions públiques de les nacions que tenen estat, inclosa, naturalment, Televisió Espanyola.
A l’estat espanyol hi ha més de quatre llengües oficials però en canvi la llengua d’ús dels mitjans públics és el castellà. Que en un dels mil canals secundaris de RTVE també s’hagi emès la sèrie Drama en VOSE, no deixa de ser una maniobra estètica per amagar allò que és evident: que els mitjans públics espanyols, igual que els dels altres estats, no tenen l’objectiu de ser fidels a la realitat del seu territori sinó de conservar i promoure la cultura de la seva nació.
Dit tot això, el veritable drama és que el debat de la llengua ens retorna als anys 90. De la mateixa manera que el processisme reclama amnistia per retornar-nos a l’any 75, ja fa temps que intenta que els independentistes tornem 30 anys enrere i ens concentrem en la protecció de la llengua. Com que aquests polítics han renunciat a fer la independència, necessiten que estiguem distrets defensant trinxeres secundàries. Els presos polítics i la salut del català no són el problema de Catalunya, són només conseqüències del veritable problema: que estem ocupats per l’estat espanyol.
Tot plegat lliga amb la llista electoral que està preparant Puigdemont, que pretén seguir deixant en mode d’espera la materialització de la independència. No ens podran distreure. Som massa catalans els qui no hem perdut de vista l’objectiu mare. A l’ANC han guanyat els qui tenen clar el motiu pel qual va néixer l’ANC i, en l’àmbit polític, el moviment Primàries ha nascut amb l’objectiu únic de fer efectiva la independència, que és de fet l’única via per assegurar la bona salut del català.
