Dr Ribas

""Ja no hi ha metges com els d'abans", aquesta és una afirmació que sona a lament, fruit de la nostàlgia"

"Ja no hi ha metges com els d'abans", aquesta és una afirmació que sona a lament, fruit de la nostàlgia.

Però si la persona que la diu està parlant del doctor Ribas, doncs té tota la raó. El doctor Carles Ribas i Magrí, tenia la seva consulta de pediatra al carrer València-Balmes, a Barcelona. Un pis de l'Eixample, senyorial, de sostres alts. Una sala d'espera, amb cadires i sofàs antics, tapissats, verds i granatosos. Una porta gegant d'entrada al despatx que s'obria discretament, i al darrera apareixia ell, amb la seva bata blanca. Era baixet, però la seva presència imposava. El moment mític i més emocionant de la visita era quan apagava els llums , et posaves al darrera de la pantalla de rajos X, i s'encenia una bombeta de llum vermella.

El Doctor Ribas també feia visites a domicili, a qualsevol hora del dia i de la nit. Pujava a casa amb aquell mig somriure , les xocolatines Nestlé vermelles a la butxaca, i la seva eterna maleta.
Després de la visita, sortia de l'habitació, i sentia com parlava amb la mare al passadís. Cobrava la voluntat. Amb els anys m'he assabentat de la grandesa i la popularitat del personatge, conegut com el metge dels pobres, que quan tancava la seva consulta de l'Eixample visitava els nens de Can Tunis, just acabada la Guerra Civil. La seva vida i obra forma part del llibre del periodista Genís Sinca, "Vida secreta dels nostres Metges" d'Angle Editorial. El Doctor Ribas, sempre tan discret. Admirat per personatges com Paco Candel. Nosaltres, els seus nens i nenes, que ara som pares i mares, li estarem per sempre agraïts, i com diu la seva neboda i fillola, Carola Ribas, sempre l'enyorarem.

 
 

Comentaris