Dos presidents catalans

"Per què un gallec, un lleonès, un castellà o un andalús poden instal·lar-se a la Moncloa i un català no? D'aquells vímets aquests cistells..."

La Fanny és una jove francesa, amb un nivell excepcional d'anglès, ben preparada, viatjada, amb una bona feina. La vaig conèixer fa uns dies a París. No li va caldre gaire conversa per enxampar l'accent. "Ets espanyola?", va ser una pregunta innocent en un castellà perfecte. "Catalana", va ser la resposta igualment espontània. "Ah! Amb nosaltres també treballa un català!". No va trigar gaire a aparèixer el català en qüestió. Amb un genuí accent de Berga. Nascut a París. "Home! És que a casa parlem català!". Tan normal, com per a la Fanny –Estefania- parlar castellà amb els seus pares, d'origen espanyol. O per a Manuel Valls, president del govern francès i fill del barri barceloní d'Horta, parlar català amb la germana. O per a l'alcaldessa de París, la gaditana Anne Hidalgo, lluir un curiós accent franco-andalús com a llengua materna.

Normal. Només faltaria. Al bressol del xovinisme no tenen cap inconvenient a tenir un president nascut a Barcelona i una alcaldessa nascuda a San Fernando. París és una ciutat oberta al món. No té por de cedir les seves principals tribunes a francesos que tenen l'origen fora del seu territori. Per més que avui França, com tants d'altres països, es plantegi quins errors ha comès per aconseguir consolidar els valors d'una autèntica integració. Però aquest és un altre debat.

També Catalunya va tenir un president de la Generalitat, el 128è, nascut a Córdova. Aquests catalans que tant es miren el melic van investir un president d'origen andalús... I amb els vots dels independentistes d'ERC. Només faltaria. Catalunya, tampoc té por. Té moltes pors, però, aquesta, no.

De què té por Espanya? Les xarxes han estat esvalotades des que la versió en català va desaparèixer de la pàgina web de Ciutadans. El partit ho ha atribuït a un problema informàtic. Seria curiós que Albert Rivera pretengués dissimular el que tothom sap: que és català. Se li ha tornat en contra allò amb què tant ha jugat per progressar en política? Ànims, diputat Rivera, ningú pot negar que és un dels millors oradors que té avui la política espanyola. Sens dubte, un autèntic triomf de la immersió lingüística en què s'ha educat i que tant blasma.

Perquè -i aquí arribem al rovell de l'ou-, com s'atreveix el PP a utilitzar la catalanitat de Ciutadans com un argument per desacreditar el partit? Per què un català, com Rivera -o abans com Narcís Serra, o Miquel Roca, o Josep Borrell, o Josep Piqué- no ha de poder aspirar a ser president del govern espanyol? Per què un gallec, un lleonès, un castellà o un andalús poden instal·lar-se a la Moncloa i un català no? D'aquells vímets aquests cistells...

Un tema interessant de conversa per als tres presidents que avui es trobaran en un dinar a Peralada, dos presidents catalans –el del govern francès i el de la Generalitat- i un gallec –el del govern espanyol-. Una bona qüestió de sobretaula: per què un català pot ser president de França i no d'Espanya?

 
 

Comentaris