“La Fiscalia falta al respecte als ciutadans catalans. Els catalans no són ovelles (…) són gent que té criteri“. Aquesta frase de Jordi Turull va anar directa a l’arrel de la falta de legitimitat del sistema judicial espanyol i del caràcter polític de la repressió de l’Estat. Els dotze polítics catalans que estan asseguts al banc dels acusats no van fer res més que intentar donar compliment als seus compromisos electorals, formulats i assumits amb claredat. I si no hi ha dos milions llargs de ciutadans a la presó és perquè és inviable, no perquè Turull i la resta els haguessin enganyat.
El fil argumental és compartit i ve, de forma ininterrompuda, del testimoni d’Oriol Junqueras la primera jornada. Tots i cadascun dels presos catalans han insistit en què van intentar negociar amb l’Estat des del primer moment fins a l’últim minut. A cada demostració de força, Madrid reiterava la cadira buida i el silenci. I així fins que la pròpia base va anar reaccionant de forma cada cop més exigent. Com deia Turull, el moviment independentista va de baix a dalt i l’Estat no solucionarà el seu problema escapçant-lo. “Hi havia un clam popular que ens demanava que el canalitzessim“, deia Raül Romeva.
El Tribunal Suprem necessita traçar un perímetre reduit al voltant dels acusats per poder culpabilitzar-los i sentenciar-los. Ho faran. Però ells mateixos ja expliquen als fiscals i magistrats que ni els servirà de res, ni revertiran cap voluntat.
