Potser algú no ho ha entès, però el que ha fet el número tres de Podemos és un frau. Un frau fiscal. Quan algú no declara allò que ha de declarar i de sobte se sent amenaçat per l’Agència Tributària, pot resoldre-ho amb una declaració complementària. Sempre que no hagi estat apercebut abans. És com una amnistia fiscal a curt termini.
Juan Carlos Monedero va fugir de l’apercebiment per la teulada. Mentre el buscaven els homes de Montoro per fer-li arribar la notificació, ell se’n fugia i presentava la complementària que el salvava del frau. Però això no el fa millor. El fa més hàbil. I tan mesquí com el més mesquí de la més mesquina casta. L’episodi és més bèstia considerant el discurs de Monedero, que fa poc va acusar Izquierda Unida de formar part “del règim”. I més encara quan no ha quedat clar si realment l’empresa a través de la qual el dirigent de Podemos va cobrar els seus serveis a països sud-americans era només una pantalla. O si per poder fer-ho va demanar el permís preceptiu a la Universitat, que tot sembla indicar que no.
El fet que la premsa neofalangista o que la maquinària de l’Estat vulguin deixar en evidència Podemos no evita els fets. Ni els atenua ni els fa més comprensibles.
Tot això és així. Són fets comprovats. Faves comptades. Però crida l’atenció la displicència, o pitjor encara, la complicitat o la solidaritat amb què part de la premsa i molts pretesos analistes o periodistes a Catalunya s’han mirat la trifulga.
Aquesta actitud contrasta amb la que la mateixa premsa i els mateixos pretesos analistes o periodistes van exhibir quan qui havia enredat l’Agència Tributària espanyola era Jordi Pujol. Hi ha unes operacions estranyes, hi ha uns diners i hi ha una ocultació. Més o menys diners, més o menys temps, però els perjudicats són els mateixos: els altres contribuents, les escoles, els hospitals o els beneficiats per la llei de dependència. Hauria fet la complementària Monedero si no hagués sabut que l’havien descobert? Més clar i ras: com és que no els va declarar quan tocava?
Jordi Pujol venia valors morals i Juan Carlos Monedero, també, i encara més. La diferència és que els temps han canviat i algunes coses que abans es podien poc o molt entendre ara no s’entenen gens. La coincidència és que tots dos eren i són objectius prioritaris del govern de Mariano Rajoy. Aleshores, per què els que han crucificat Pujol s’ofereixen per portar la creu de Monedero?
