Divorci a la catalana

"Queda clar que una bona majoria d' Espanya considera que Catalunya és una part seva"

Segons l'enquesta de EM un 48,2% dels espanyols estarien a favor de suspendre l'autonomia de Catalunya en cas que aquesta convoqués un referèndum per decidir el seu futur dins o fora de l'Estat.

En un divorci sempre hi ha un membre que està molt més decidit a trencar la parella que l'altre, en la majoria dels casos la decisió de partir peres neix d'un sol cònjuge, i és una minoria la que arriba a convèncer el reticent. De tota manera en això que definim com a "parelles civilitzades" els intents d'arribar a la ruptura per mutu acord s'esgoten fins al final.

És el que Catalunya està fent amb Espanya: "ens anirà més bé cadascú pel seu costat" "junts no serem mai feliços"; tot i així sempre s'acaba quan un dels dos fa les maletes (o se'n va amb la bossa de mà i les criatures) i l'altre no té més remei que acceptar els fets consumats.

Naturalment que una ruptura és fruit d'una sèrie de problemes però això no té res a veure amb el divorci, es tracta d'un fase prèvia, el que pren la decisió ho fa per uns motius, qui vol continuar en té uns altres. No hi fa res qui tingui la raó, probablement hi ha raons en pro i en contra a ambdues parts, el que és irrefutable és que quan un ha decidit d'anar-se'n se'n va i prou.

Queda clar que una bona majoria d' Espanya considera que Catalunya és una part seva, creu fermament en la "unidad de la nación española" i també ho pensen una minoria de catalans, el cas és que la majoria de ciutadans de Catalunya (segons la representació parlamentària) vol posar-ho en una papereta i segons els resultats construir el seu futur col·lectiu, decidir si es mantenen dins d'una Espanya que fa cada dia més pudor de represàlia o iniciar un destí nou, incert, però que per a molts, malgrat tot, serà millor que el present espanyol que tenim ara.

Si a qualsevol parella que està en procés de divorci els preguntessin si cal continuar dins la parella o no, el resultat seria d'un 50% per cada banda, però em reitero amb el que he dit abans, no en conec ni una que un cop un dels dos hagi triat marxar el matrimoni continuï.

No sorprèn ningú que Espanya es manifesti en contra d'una consulta que pot posar en perill l'estatus quo, el que a mi em deixa astorada és que molts catalans encara se'n facin creus. El cas és que tal i com va dir el conseller Mas Collell mentre l'ofensiva sigui per terra, mar i aire, la ruptura cada dia està més pròxima.

El resultat del darrer Consell Nacional del PSC posa en perill el procés? No, perquè es congria en la base de la societat; en tot cas dificulta l'acció parlamentària però des del primer moment (manifestació en contra la Sentència del TC a l'Estatut del 2006) es va veure clar que la ciutadania havia fet seu aquest procés, els partits han anat al darrere.

Podran els continus atacs al president Mas i calumnies a membres del govern aturar aquest procés? No, per la mateixa causa, perquè hi ha una majoria del poble català que empeny i les seves expectatives estan clarament definides: volen votar.

Se'n sortiran els partits de mantenir l'ordre doctrinari entre les seves files? potser, però els seus resultats electorals els hi passaran factura. Uns altres representaran la voluntat de la gent.

En un divorci pots renunciar a moltes coses per la teva llibertat, amb dolor, amb molt d'esforç, el que és irrenunciable és tenir una vida pròpia que aspira a ser millor, encara que abandonis una gàbia d'or (que no és el cas) i t'hagis de buscar les garrofes qui sap on.

La felicitat significa córrer riscos, la immobilitat és donar-se per vençut. De debò es pensen que els catalans ens donem per vençuts?

 
 

Comentaris