Divideix i perdràs

"S'equivocarà greument el candidat que busqui la confrontació entre els diversos espais. Són temps d'emergència que no permeten frivolitats partidistes"

L'independentisme aposta per elevar el llistó de pressió i, en la mesura del possible, orientar l'estratègia cap a Europa. Tant és així que JxCat ha decidit col·locar quatre símbols de la repressió (Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas) com a caps de llista de les eleccions espanyoles i al propi Carles Puigdemont al capdavant de les europees. ERC, de la seva banda, juga fort sobre la personalitat d'Oriol Junqueras, candidat a Madrid i a Europa.

 

ERC ha apostat per les llistes separades, convençuts que JxCat només ofereix unitat per evitar-se la concreció d'un fracàs electoral que semblen indicar les enquestes. Però els cartells electorals que presenta l'espai postconvergent són de màxima rellevància i Carles Puigdemont, a hores d'ara, és una figura de dimensió internacional, impulsada pels èxits innegables d'una estratègia judicial que ha acabat amb les euroordres espanyoles a les papereres judicials de Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Escòcia. ERC, de la seva banda, pot argumentar la satel·lització de diversos sectors dels comuns com a indici -més qualitatiu que quantitatiu- d'èxit del famós eixamplament de la base.

 

 

La mobilització social de l'independentisme no ha decaigut, així que viurem campanyes successives i intenses. Ara bé, l'electorat pot tolerar, encara que sigui a contracor, la divisió entre els partits independentistes, però s'equivocarà greument el candidat que busqui la confrontació entre els diversos espais. Són temps d'emergència que no permeten frivolitats partidistes.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?