Divendres

Jo que dino tard i que suposo que com a tothom m’agrada dinar amb la tele engegada, sovint em veig obligada a veure Divendres perquè la resta de programació d’aquesta franja horària és encara més indigesta. Divendres és un programa horrorós, molt i molt dolent, sense cap gràcia, ni sentit de l’entreteniment ni capacitat inventiva. No recordo un programa de tarda pitjor a TV3, fins i tot el de la Mari Pau Huguet era millor que això que fan ara. Un dia de la setmana passada, la tertulieta de Divendres va girar al voltant d’aquelles tres fotos oficials que han sortit del príncep. Tres fotos on el príncep surt exactament amb la mateixa cara però amb tres vestits diferents, una photoshopada que la Casa Reial ha negat malgrat l’evidència i que ha provocat un cert rebombori en els programes espanyols que es dediquen a la xafarderia. Doncs a Divendres, com si fos un programa de Telecinco, van parlar-hi durant un quart d’hora, van analitzar les fotos com si realment es tractés d’un tema seriós i fins i tot van entrevistar un fotògraf que un cop va fer-li una foto oficial al príncep, i va ser explicada per l’autor amb tot detall, que si la posició de les mans, que si l’expressió de la cara, que si el fons. Aquell dia no se’ls deuria acudir cap tema per la tertúlia i van dir “calla, que parlarem de les fotos manipulades del príncep”. L’atròfia imaginativa d’aquest programa és total. Encara recordo que, quan els acusats del cas Pretòria eren a la presó, al plató van reproduir una cel·la de Soto del Real i van fer com una mena de parodieta, es van jeure a les lliteres i amb una frivolitat esgarrifosa van acabar dient, entre conyetes i riures, que allà no s’hi estava gens malament. No crec que ho fessin amb malícia igual que no crec que dediquessin 15 minuts a parlar d’unes fotos del príncep perquè els interessin els temes monàrquics, no hi ha cap intenció en allò que fan, el facilisme és l’únic criteri que els guia, el contingut d’aquest programa només busca omplir com sigui el buit que deixa la seva manca de talent. He posat aquests dos exemples, però cada dia, cada tarda, aquest programa es deixa a ell mateix en evidència. Francament, crec que les nostres tietes es mereixen alguna cosa millor. No era això, senyora Terribas, no era això.