Diumenge, mani

"Com que això serà llarg, haurem de ser resistents, insistents i molt actius en la defensa dels nostres drets"

Ahir, el grup Obeses va presentar un avançament del seu nou disc Fills de les estrelles. El tema -que s'anomena Ens en sortirem- és un homenatge al referèndum de l'1 d'octubre i apunta maneres per arribar a esdevenir un himne d'aquells que animen festes i manifestacions arreu del país. Amb un to èpic i reivindicatiu, la cançó dels tonencs afirma que "Ens en sortirem, malgrat que sembli que, de fet, ningú ens entén. Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament, m'has de creure si et dic que ens en sortirem".  Hi estic d'acord. És evident que ens en sortirem. Però afegeixo: com que això serà llarg, haurem de ser resistents, insistents i molt actius en la defensa dels nostres drets!

 

Diumenge tenim una nova oportunitat per fer-ho. I és que tenim cita a la manifestació que ha convocat l'Espai Democràcia i Convivència. Aquesta mobilització transversal i unitària crida a sortir al carrer "Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!". Servidora imagina que tots els lectors estan molts sensibilitzats sobre la importància d'assistir-hi. Tanmateix, no renuncio a convèncer alguna persona que pugui pensar que diumenge farà sol i que serà un bon moment per gaudir d'una mica de lleure, que ja en té prou de manis, que no se sent cridat a anar-hi, que està cansat de tanta obligació i que d'altres ja ho faran per mi. Per a ells i elles, proposo alguns motius útils per treure'ls la mandra del damunt i animar-los a participar-hi. Així doncs, parlem-ne! Per a què servirà la manifestació de diumenge?

 

- Per reivindicar la llibertat dels presos: el dia 16 d'abril farà sis mesos que en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart són a la presó. Ells dos -com també Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa- són presos polítics d'un estat que no vol entendre que la seva única voluntat era permetre l'exercici de la democràcia, i són hostatges d'una manera de fer que no vol dialogar i que només opta per la via judicial com a una solució possible. Diumenge reivindicarem la llibertat i recordarem i cridarem que #usvolemacasa.

 

- Per reclamar drets fonamentals i llibertats democràtiques: fa massa temps que a Catalunya -com també en d'altres llocs de l'Estat espanyol- es vulnera la llibertat d'expressió i es perpetren els drets més bàsics de la participació política i cívica. I és que havíem cregut innocentment que aquesta era una batalla guanyada, que vivíem en un Estat en que tothom podia expressar-se lliurement i en que la diversitat podia ser escoltada. Ara sembla que hem retrocedit uns quants anys, fins a èpoques fosques que semblaven superades. Per això, diumenge reclamarem el dret de viure en llibertat i tornarem a posar en valor la cohesió social que es construeix a base del respecte a totes les opinions i ideologies.  

 

- Per demostrar, de nou, que aquest és un moviment pacífic: d'ençà que el moviment sobiranista va començar a reivindicar la democràcia i d'ençà que s'ha reforçat el moviment independentista, totes les mobilitzacions han estat absolutament pacífiques, democràtiques i respectuoses. Totes les manifestacions han estat familiars, festives i diverses i la de diumenge no serà diferent. Només així podrem tornar a ensenyar al món que ens mira el caràcter d'aquest moviment, i així, refermarem els nostres principis. La nostra lluita mai ha estat violenta i mai no ho serà.

 

- Per trencar relats falsos: durant els darrers mesos, hi ha un intent més que evident per part de l'Estat espanyol d'imposar un relat que fa de la rebel·lió -i ara també el terrorisme- l'excusa perfecte per esclafar tots els lideratges polítics independentistes i qualsevol forma d'organització cívica i social que defensi la voluntat dels catalans de poder decidir el seu futur a les urnes. Aquest relat -que ara intenten escampar arreu d'Europa i el món- justifica l'estratègia que estan seguint els tribunals i els jutges. Per això, davant del relat de la mentida només podem continuar insistint en allò que per a nosaltres és cert i representa la veritat de la realitat que es viu a Catalunya. I és que el moviment independentista reclama urnes i acceptarà el resultat que se'n desprengui.

 

 

- Per reivindicar solucions polítiques: la repressió no és mai la solució. No en va, aquesta estratègia només intenta que les persones s'oblidin dels seus objectius polítics i se situïn el escenaris de por. Per això, és vital que l'estratègia repressiva no acabi escapçant les potencials vies polítiques que es puguin obrir o que algú (a Europa) pugui impulsar. Com els deia, estic convençuda que ens en sortirem, però això només serà possible amb temps i amb solucions polítiques, molt diàleg i una voluntat ferma i compromesa per part de totes les parts. 

 

- Per persistir en la nostra lluita col·lectiva: el camí serà llarg i caldrà resistir. Diumenge ens farem costat i això permetrà que ens sentim units, que persistim en la reivindicació conjunta de la democràcia i que puguem reclamar, de nou, que només el poble català pot decidir el seu futur. Ens toca lluitar pels nostres drets col·lectius i així, defensar les nostres institucions i la nostra sobirania.

 

Aquests i molts d'altres motius ens han de dur al carrer diumenge vinent. Alguns potser creuran que són innocents o naïfs. Potser sí. Algú potser els considerarà massa tranquils. Potser també. Però aquesta és l'única via: la pacífica i la democràtica. Els nostres principis són contundents, sòlids i radicals. Les nostres formes han de ser exquisides, extremadament actives i radicalment pacífiques. I és que només així ens diferenciem i obtenim la raó.  

 

Acabo. I per fer-ho reprenc la cançó d'Obeses, quan afirmen que "la victòria és per qui agafa el rumb més llarg" però insistint, sempre, que "ens en sortirem". Dit això, encara hi ha algú que no ho tingui clar? Doncs vinga, ens veiem diumenge!

 

Comentaris