Discursos arnats

"Els espanyols, amb els seus discursos exorbitants i la seva entranyable inflexibilitat, ens recorden cada dia que els Estats pensen i actuen en clau de derrota o victòria"

El diàleg de sords entre Catalunya i Espanya és molt interessant per analitzar els obstacles que Europa s'anirà trobant en els pròxims anys en el seu camí cap a la integració. L'element geopolític més destacat dels últims 300 anys de la història del continent ha sigut el domini dels Estats sobre les ciutats. La idea que les ciutats pertanyen als Estats no és una idea tan innocent com es vol pintar. La nostra admirada Holanda, en el seu moment més brillant, més que un Estat Nació era una constel.lació de 78 ciutats amb representació a la Haia.
 
Si s'entén això es comprenen millor conceptes com els Països Catalans o l'interès de Pasqual Maragall per la francofonie, ara repescada pel govern de Convergència. La decadència holandesa comença quan les ciutats dels països baixos van haver de cedir poder a un rei per protegir-se de la maquinària de guerra de la França de Lluís XIV. Un cas més tràgic és, sens dubte, el cas de les ciutats italianes, primer colonitzades per les potències estrangeres i després destruïdes o prostituïdes per les dinàmiques estatalitzadores que va portar la unificació.
 
Les lligues de ciutats ens semblen antigues perquè a partir d'un cert moment van deixar de resultar útils per defensar la llibertat i la riquesa de les agressions exteriors. Durant els últims segles les ciutats han jugat un paper subordinat respecte dels Estats i el fet que això estigui canviant és el que escampa la falsa sensació que els Estats estan en procés de liquidació. No és que els Estats hagin de desaparèixer, només estan patint un procés d'adaptació i de reposicionament semblant al que van viure les ciutats a partir del segle XVII.
 
El debat entre Catalunya i Espanya té gràcia perquè toca el moll de l'òs d'aquest procés i desperta vells fantasmes. Com deia Jane Jacobs, una urbanista molt intel·ligent que els nordamericans han repescat pensant en l'època que ve, els Estats i les Ciutats aporten visions del món contraposades i complementàries. Tota societat s'ha de mirar a partir de l'equilibri entre els dos sistemes de valors oferts per la personalitat comercial de les ciutats i la personalitat dominadora dels Estats. En l'esquema de Jacobs els Estats promourien valors com la lleialtat, la força, la jerarquia i el fatalisme, mentre que les ciutats representarien el pacte, la conveniència, la confiança i l'optimisme.
 
Potser el fet que Espanya sigui l'Estat Nació més antic d'Europa i Barcelona hagi sigut la ciutat que s'ha aferrat amb més tossuderia a les seves llibertats medievals, contribueix a fer que el diàleg entre catalans i espanyols resulti tan absurd i infructuós. Els espanyols, amb els seus discursos exorbitants i la seva entranyable inflexibilitat, ens recorden cada dia que els Estats pensen i actuen sempre en clau de derrota o victòria, de lleialtat o traïció. No en volen saber res del sentit pràctic i ni del win-win que és l'essència de la filosofia comercial de les ciutats. Aquesta manera de fer, que fins a la caiguda del mur de Berlín va tenir un gran prestigi i protagonisme, dins l'Europa actual resulta tan frívola com aquell afarta'm i diga'm moro que ha guiat l'acció i el pensament de les elits catalanes durant tants segles. 
 
Per això, ara, el pols entre Barcelona i Madrid està tan obert i també pel mateix motiu és probable que el seu resultat tingui un cert impacte en la manera com Europa s'acabarà veient a ella mateixa.

 
 

Comentaris