Ens diran que ara cal esperar

"Quan gaudeixes més fent la guitza als teus companys de viatge que no pas a l’opressor, tens opressió per segles"

“Esperar” és la paraula que més escolten totes aquelles persones i col·lectivitats sotmeses que reivindiquen els seus drets arreu del món. Algunes esperen entre barrots, altres ho fan a l’exili i d’altres sota el jou d’un poder opressor. “Esperar” és la paraula favorita del possibilisme, una actitud de vida conservadora, poruga i immobilista que sortosament ha tingut notables fracassos, altrament encara no hauríem descobert el foc, perquè ja se sap que crema. Tots els drets civils conquerits fins ara per l’ésser humà, absolutament tots, són una victòria de la gosadia, són una victòria de la dignitat contra la tirania. I un dels més forts esculls que aquesta gosadia ha trobat sempre no ha estat només la tirania mateixa, sinó les veus de la lliga de la tranquil·litat i els bons aliments convençudes que les millors revolucions són les que es fan des del sofà.

No s’ha de confondre ‘gosadia’ amb ‘eixelebrament’, són coses diferents. És bo que mentre resten camins procedimentals inexplorats per assolir la llibertat hom s’hi endinsi per tal de veure si porten a algun lloc o són simples cul-de-sac. I, en aquest sentit, ja s’ha vist i demostrat que Espanya no té camins, ni corriols, ni viaranys que portin a la llibertat de Catalunya. Tots són un cul-de-sac.

Arribats aquí, la societat catalana va dir ‘prou’ i va organitzar un referèndum d’independència que, d’un cens de cinc milions tres-centes mil persones, va tenir més de tres milions de vots –770.000 requisats per l’Estat– amb una victòria aclaparadora del SÍ. Era l’1 d’octubre de 2017 i Catalunya va ser al punt de mira de tot el planeta. És aquesta, per tant, la data que hauria de ser el referent de tots els moviments polítics catalans posteriors, incloses les actuals negociacions amb el PSOE. I tota política de peix al cove, tota negociació per esgarrapar alguna competència que faci patxoca, com ara l’aeroport del Prat o els ports de Barcelona i Tarragona, ens retrotreu al repartiment de caramels de l’època de Jordi Pujol. Diguem-ho clar: un cop has anunciat a bombo i plateret davant de tots els mitjans de comunicació internacionals que segues les cadenes i que no reconeixes l’autoritat opressora de l’Estat espanyol, no pots fer-te’n el desentès i dedicar-te a intentar convèncer els teus que quatre engrunes competencials, per necessàries que siguin, són més importants que la llibertat.

Benvolguts polítics negociadors, les multitudinàries manifestacions, úniques al món, i el referèndum de l’U d’Octubre no els vam fer per reivindicar cap port ni cap aeroport, sinó per reivindicar la independència del país. No pretengueu embolicar les vostres renúncies amb la cel·lofana de les competències. Perquè totes les competències, de la primera a l’última, estan subordinades a la mare de totes les competències, que és la de la llibertat de Catalunya. La resta és autonomisme, pur autonomisme.

És obvi que l’única solució democràtica al conflicte entre Catalunya i Espanya rau en l’exercici del dret d’autodeterminació de la primera, tutelat per un mitjancer internacional, precedit d’una amnistia immediata de tots els presos polítics i del retorn en llibertat del president Puigdemont i de la resta de catalans a l’exili. I si l’Estat s’hi nega, cal emprar totes les eines que atorguen els drets humans per fer que l’hi obligui la inestabilitat social, i de retruc la inestabilitat de la Unió Europea. Cap polític està obligat a posar-se al capdavant, si no vol, però tampoc cap polític no té dret a obstaculitzar el Procés en funció d’interessos electorals.

PSOE, PP, Vox i Ciudadanos, cadascun amb les seves tonalitats, constitueixen un bloc homogeni de l’ultranacionalisme espanyol que converteix Espanya en una presó per a Catalunya. I això serà sempre així, sempre, perquè tota altra cosa seria contrària a la seva naturalesa, que és essencialment tirànica. Per això, manin uns o manin uns altres, ara aquests, ara aquells, Catalunya continuarà essent una colònia, tractada com una colònia, sotmesa com una colònia i espoliada com una colònia. Davant d’això, podem fer vella política pujolista i dir que ‘ara no toca’, podem dir ‘República’ per eludir el compromís de la independència i podem fotografiar-nos amb el ‘gobierno’ de torn per parlar de tot menys de la nostra llibertat. Però cada fotografia de grup que ens fem és una nova legitimació del seu poder, de les seves lleis absolutistes, de la seva violació dels drets humans i de la seva autoritat per perseguir-nos, reprimir-nos i fer-nos tot el mal possible. No es pot repicar i anar a la processó, benvolguts amics.

 

Tenim l’obligació moral de desobeir, perquè només la desobediència ens farà lliures. Mai la submissió. I la desobediència comença per no deixar-se atrapar en el laberint suïcida de confondre la llibertat inalienable dels presos polítics amb els graus segon i tercer del règim penitenciari. Dieu que “aparqueu l’autodeterminació” i us quedeu tan tranquils. “How do you sleep at night?”, preguntava John Lennon. La desobediència, amics, comença per no “aparcar l’autodeterminació” en benefici d’unes negociacions sobre engrunes que us ajudin a investir Pedro Sánchez. ¿Ara, de les renúncies, en diem “aparcar”? Que no ens havíeu dit que els catalans ens presentàvem a les eleccions espanyoles “per ser decisius a Madrid”? Com és que ara, que som “tan” decisius a Madrid, la decisió consisteix a “aparcar” la independència? Era per fer això, que volíeu els nostres vots? Per aparcar?

La desunió, els egos, els càlculs aritmètics i les picabaralles dels partits independentistes són els millors aliats de l’Estat espanyol. Quan gaudeixes més fent la guitza als teus companys de viatge que no pas a l’opressor, tens opressió per segles. I quan, tot fent càlculs electorals, dediques les teves energies a investir el president d’Espanya en comptes de tancar files contra el feixista intent d’inhabilitar el president de Catalunya, democràticament escollit, estàs perpetuant la captivitat del teu poble.

“Ens diran que ara cal esperar” és una frase de la cançó “Companys, no és això”, de Lluís Llach, integrada en el seu disc “El meu amic el mar”. Fa quaranta-un anys que va ser escrita i, ben tristament, encara és vigent. I un any abans, Maria del Mar Bonet cantava: “Esperes, i esperes, i esperes, i vols demà, però encara és ahir”. Doncs sí, esperar, esperar, esperar... Però esperar què? Esperar a qui? A Godot? Hi podem trobar una resposta en aquella vella expressió dels pares i mares catalans quan el seu fill els demana quelcom que no els plau: ‘Et compraré un cotxe de color verd d’espera folrat de passatemps’. Ves quines coses, ara ens informen que l’1 d’octubre de 2017 no votàvem per la independència de Catalunya, votàvem per l’aeroport de Barcelona.

 

Comentaris (18)
federalista Fa 2 mesos
feixista sera la teua p mare m' entens estic fins els ous que 4 nazis totalitaris i catalufos de merda em diguin no se que per voler cumplir la llei constitucio i estatut ,que ens donat entre tots, i per fer ilegalitats us digau democrates, democrates de que mamarratxos, democrata es cumplir la llei vigent ens agradi mes o menys, i aixo es de primer de dret catalufois fanatics.
REFLEXIU Fa 2 mesos
Tú mateix et retratas amb el teu llenguatge. Et recordo que a les dictadures també tenen lleis. Jo vaig viure la transició o més ben dit, la TRANSACCIÓ, i és va fer la Sagrada Constitució a la Moncloa amb Suárez anant d'una habitació a l'altre on hi éren els "pares constituents" i a l'altre els militars amb la pistola damunt de la taula... i així tenim el que tenim... HO POTS ENTENDRE?, ho dubto.
Fastasmades Fa 2 mesos
El Sr. Alexandre de sempre, pontificant i pontificant , digui que carai vol fer , i aux dels vots robats expliquis bon home d'on treu els 770.000 .
Canya als feixistes Fa 2 mesos
La ràbia dels feixistes (Ejpaña, Ejpaña), és el nostre plaer més libidinós. Canya als feixistes, que és com dir Canya al simi.
federalista Fa 2 mesos
JAJAJAJAJAJAJ el fanatic a sou tirant bilis odi i merda, per la boca pobre home escriptor roi de tercera, molt fanatic i anti espanyol si, pero de tercera, i es veu obligat per 3 pujolins, que li dona l'amo es a dir la burguesia lladre, tirar bilis, com els altres dos mediocres xarnego coatalelo i murcia espot 3 merdes punxades en un pal jajajajajaajja.
Alexandre ja està desfasat Fa 2 mesos
Ho diu Carmen Forcadell a l'ARA: “S'ha demostrat que l'estratègia que vam seguir no era guanyadora”. I Alexandre ensopegant una i altra vegada en la mateixa pedra. On no n'hi ha ....
Tantal Fa 2 mesos
Es obvi que Forcadell l'encerta quan diu que no era l'estrategia guanyadora. Per tal que ho sigui cal que un cop feta la DUI, es faci efectiva, abaixant la bandera de l'estat opressor i es comencin a publicar els decrets lleis del nou estat. Cosa que no varen fer. Si l'estrategia passa per no fer-ho, obviament fracassara.
Qué novelero es Víctor Fa 2 mesos
Todo el 1-O fue una mentira de las gordas; una farsa. Los resultados son un invento del entonces Govern. Se vió que no había más fondo detrás de todo aquello que la ingenuidad de una minoría de habitantes de la comunidad autónoma de Cataluña y mucha desvergüenza en sus dirigentes.
vendetta Fa 2 mesos
per fi algu denuncia als botiflers de er ara falta als botiflers de la cup,els de jxc,els de momiunm y els de la anc
Lluís Botinas lagotacatalana.cat Fa 2 mesos
No sé, Víctor, si no ho veus tu o si busques que no ho vegin els catalans que volen la independència/llibertat. Però la trista realitat és que els encara nostres dirigents NO es fan la guitza els uns als altres. Ells van tots junts en una unitat estratègica perfecte ... que apliquen en contra nostre. Des del 2010, tots ells actuen units per fer la guitza al Poble Català. I quan del que es tracta és de recuperar la llibertat arrabassada fa 305 anys, d’aquesta conducta se’n diu ALTA TR
Lluís Botinas lagotacatalana.cat Fa 2 mesos
No sé, Víctor, si no ho veus tu o si busques que no ho vegin els catalans que volen la independència/llibertat. Però la trista realitat és que els encara nostres dirigents NO es fan la guitza els uns als altres. Ells van tots junts en una unitat estratègica perfecte ... que apliquen en contra nostre. Des del 2010, tots ells actuen units per fer la guitza al Poble Català. I quan del que es tracta és de recuperar la llibertat arrabassada fa 305 anys, d’aquesta conducta se’n diu ALTA TR
urticaria Fa 2 mesos
Precis i clar, això ho sap tothom perquè ho hem viscut, ho hem patit però encara no ho hem digerit. El que ha pasat és que els que no eren veritablement independentistes, s'han rendit. Ens hem de treura d'una vegada la venda dels ulls, els indepes de pedra picada no passem del 35%, i, abans Convergencia i ara Esquerra, l'únic que no volen és la independència.
Xavier Codó-Sastrada Fa 2 mesos
Es pot dir més fort, però no més clar!
Fort i clar .... Fa 2 mesos
..... no vol dir ni raonable ni que tinguis raó. Només vol dir que et fas sentir i entendre, encara que diguis collonades.
Eugeni Cruset Fa 2 mesos
Em sembla que el Sr. Alexandre en l'article no és refereix solament a erc, els que heu enviat comentaris, si vos plau, torneu a llegir-lo a poc a poc i treieu-vos les ulleres partidistes.
Francesc Fa 2 mesos
A Espanya se la pot vèncer, als traïdors catalans ERC impossible. Sap greu perque la majoria de la gent que els voten que son indepes, pero "tontets". No, no ens ho mereixem cal esperar el tercer mundisme per els seus fills.
Eugeni Fa 2 mesos
Em sembla que el SR. Alexandre no és refereix solament a erc, si vos plau torneu a llegir l'article ben a poc a poc i treieu-se les ulleres partidistes.
Eugeni Fa 2 mesos
Em sembla que el SR. Victor no és refereix, solament a erc. torneu a llegir el article a poc a poc si vos plau.
Catalunya país de porucs i bocamolls ! Fa 2 mesos
Gran part de culpa del que està fent i farà ERC la tenen tots els seus votants a les darreres eleccions. És molt obvi , veient la seva manera de fer des de fa 2 anys, que únicament aspiren a ser la nova Convergència. Cap votant podrà dir que ERC els ha traït. Han votat submissió.
Pere Fa 2 mesos
Contundent! Gràcies.
APAÑAMELAPELA Fa 2 mesos
Com sempre Víctor, és claríssim, ets el millor. Senyors obriu els ulls, ERC ens està traïnt.