“Yo le metí dos tiros en el culo por maricón“, fanfarronejava un dels implicats en l’assassinat, mai no resolt, de Federico García Lorca en un poble andalús a poc de començar la Guerra Civil. Impossible que no ens vingui al cap aquell horror en veure l’afusellament simbòlic de Carles Puigdemont en un altre poble d’Andalusia. Igual com va passar en l’assassinat del poeta, l’ajusticiament del ninot també ha tingut la col·laboració de les forces de l’ordre, que han proporcionat munició real i suport en el lloc dels fets. I, de la mateixa manera, els membres de l’escamot també han fet palesa la seva malalta obsessió sexual: Dinou trets als testicles per un de sol al cap.
L’afusellament paral·lel de Puigdemont, cremat amb una estelada i un llaç groc, està emparentat amb la persecució i mort de les bruixes per part de la Inquisició. Òbviament, Puigdemont no té la culpa de cap dels mals que afecten a un poble andalús de baixa renda per càpita i alt nivell d’atur. Però serveix per distreure les famílies dels escolars de segon d’ESO que han triat el president català a l’exili com a culpable, mentre les elits andaluses i madrilenyes que decideixen sobre ells els convencen, via matinals televisius, de què només s’han de preocupar dels catalans, i no pas d’ells mateixos.
Coripe, es diu el poble. Pobra gent. Esperem que algun dia siguin capaços d’afegir-se a l’Andalusia terrible, però conscient que reflectia el teatre de García Lorca i escapin de l’Espanya negra que els aliena i els ofega. “Te miramos con lupa yo y el Renacimiento”, va escriure l’afusellat.
