Dilemes de merda

"El vestit del règim del 78 (Constitució+Estatut) s’ha convertit en una camisa de força asfixiant per a Catalunya"

Cert, Espanya té ara un govern interessat (perquè no té més remei, necessita els vots d’ERC) en explorar vies polítiques de solució al conflicte català, però les estructures de l’Estat continuen en guerra oberta contra l’independentisme i, a més, ara tenen un incentiu afegit: sabotejar el govern Sánchez-Iglesias. Els governs són contingents però l’estat roman, i l’estat té una idea clara de com tractar amb els sediciosos, consistent en no deixar-los respirar, saltant-se, si cal, qualsevol principi de proporcionalitat. El procés contra el President Torra, des del TSJC fins al Suprem, passant per la Junta Electoral, és un altre escàndol dins de la cadena d’abusos flagrants de poder que portem vivint des d’octubre de 2017.

Els marcs juridicopolítics són un vestit que es posen les societats, però el vestit del règim del 78 (Constitució+Estatut), acceptat de bon grat i fins i tot amb esperança en el seu moment, s’ha convertit en una camisa de força asfixiant per a Catalunya, perquè no la deixa viure en pau. En pau amb l’Estat i en pau amb ella mateixa. Aquest és el fons de la crisi que vivim, una crisi que amenaça de convertir-se en crònica perquè allà no hi ha (ni se l’espera) la relació de forces per fer canvis estructurals, i aquí no hi ha prou força o prou determinació o prou de les dues coses per deslliurar-se de la camisa de força.

 

En aquesta columna ja hem escrit que la desobediència institucional té les cames molt curtes i és una trituradora de lideratges polítics, i que per tant probablement només té sentit activar-la en una fase final, de consumació de la ruptura. La desobediència institucional com a cop de gràcia final, no com a estratègia del mentrestant. Aquí en tenim una prova més: tres dies de retard en complir una ordre d’un òrgan administratiu amenacen ara la primera institució de Catalunya, que és la Presidència de la Generalitat. I, segons quina decisió prengui la Mesa dilluns, la segona institució, que és la Presidència del Parlament, seguirà el mateix camí la setmana que ve. Acatar l’ordre del Suprem seria una declaració d’impotència, una derrota desmoralitzadora. Desobeir-la, portaria a una nova escabetxina de polítics independentistes i convertiria en nul·les de ple dret totes les votacions del Ple en què participés el president Torra a partir d’ara, amb la qual cosa el Parlament de Catalunya seria tan digne com inútil. Aquesta és la mena de dilemes de merda als quals hom està abocat quan té al damunt un estat demofòbic i ultranacionalista (i quan no té una brúixola compartida per sortir-ne).

 

Comentaris (19)
Si t'arronses els energúmens et trepitgen Fa 24 dies
No hi ha dilema de merda. Hi ha molts polítics de merda que no defensen ni la Terra ni les Institucions. Només defensen els seus ingressos que per aptituds no aconseguirien enlloc més.
Ijnasi Fa 24 dies
No entenc con deixeu que el pseudoperiodista Voltes escrigui aquestes xorrades al vostre diari
Tota la raó Fa 25 dies
Dilemes de merda que no pareu de fabricar els processistes curts de gambals com vostè. Au, busquis una vida!
LLARENA dPENA Fa 25 dies
Aqusta gent que governa a CAT, nomes quatre gats es comporten amb dignitat . La resta, miserables vividors que els importa una ME el futur de CAT i els seus ciutadans. No tenen vergonya ni dignitat. No defensen ni alló del que tant parlan. I si no, només cal escoltar el miserable Aragonés d'EAC (Esqiuerra Autonmista) parlan d'indepndència i fent tot el contrari o per que mai arribi. O el Torrent, que tornarà a deixar en pilotes al President Torra amb total indignitat i agraiment del su part
joanr Fa 25 dies
El que cal és unes eleccions plebiscitàries, una candidatura encapçalada per Puigdemont amb un sol punt al programa: proclamació i fer efectiva la república.
joanr Fa 25 dies
"la desobediència institucional...activar-la en la fase final". I quan serà la fase final? Qui podrà dir quan és la fase final? Quins ingredients té la fase final? Senyor Voltas, les nacions que han esdevingut independents en aquest darrer segle feien mil conjectures de "fase final". Tot pura xerrameca de covards, l'1 d'octubre era i és la "fase final".
Ramon Fa 25 dies
L'Andreu Barnils destrossa la línia d'ERC simplement perquè a efectes pràctics és un desastre o sigui "sense pensar malament". Doncs jo sí, que hi penso. Això d'ERC no es pot explicar NOMÉS des de l'estupidesa i la ineptitud.
Groc Fa 25 dies
Ramon Castigo de erejes. Cada dia mes superar
Ramon Fa 25 dies
El darrer d'Andreu Barnils a Vilaweb destrossa ERC però ell mateix ja remarca que ho fa analitzant només els resultats que n'ha tret de tot plegat i sense pressuposar cap mala fe en els republicans. Però jo crec que aquesta presumpció no se la mereixen. No, Barnils, no. No van de bona fe. En realitat ni tan sols "van". Els fan anar.
Josep Castelltort Fa 26 dies
El Parlament va perdre la llibertat amb l'empresonament de la Presidenta i les altres agressions de l'estat de les que no s'ha pogut defensar prou. El 30/01/19 va quedar als ulls dels ciutadans com la renúncia a la sobirania. Ara estem aquí. El que queda no justifica una nova abaixada de calces. No hi pragmatisme que valgui ni hi ha sobirania sense dignitat.
David Fa 26 dies
En aquest cas no hi ha dilema. Qui dubti del què s ha fer manifesta por i covardia. Des del 2017 l'únic que han fet els nostres polítics (i els votants d'ERC) és abaixar el cap i acatar. Si dilluns en Torrent torna a acatar, com ja va fer amb en Puigdemont, serà una trista fi del Procés. És obvi que ERC té pressa per al nou tripartit, però si acaten faran vergonya aliena i pot ser l'inici de la seva fi. Res convida a veure un bri de dignitat, i sembla que l'articulista és d'ERC i j
Miren Fa 26 dies
I… quan no té una brúixola compartida” El quid de la qüestió. Efectivament, així perdem tota la força i entrem en lideratges. Letal. No en tenen mai prou. A mesura que anem cedint escapcen més i més fins que no quedi res o quedi tan poc que ja no té sentit seguir.
Ramon Fa 26 dies
"La desobediència institucional té les cames molt curtes i és una trituradora de lideratges polítics". Ara bé, això sí, Jordi Pujol frenava. Jordi Pujol no va proclamar la independència perquè no la volia tot i que mira que ho tenia fàcil. Quins pebrots.
Ramon Fa 26 dies
I l'únic camí és: 1. La visualització dels sociates com l'enemic real: ningú no li ha fet més mal a Catalunya i 2. El trencament de la hiperlegitimació progre: combat ideològic.
Ramon Fa 26 dies
La independència, el trencament amb Espanya, la llibertat, l'hem de fer contra les esquerres espanyoles. Perquè és el de les esquerres espanyoles el relat d'Espanya a Catalunya. I ERC és, des de 1931, l'antítesi d'aquesta necessitat. Agreujat arran la colonització que sofreix la nostra dissortada pàtria perquè, ara, a diferència de llavors, l'enemic el tenim també a casa.
Ramon Fa 26 dies
Conscient que dir-ne "Deep State" de seguida va ser de riota, ara "estructures de l'Estat" (no confondre-les amb les "estructures d'estat" que figurava que havia de fer Junqueras, ha!), Però no deixa de ser el mateix ridícul de pretendre que el PSOE n'és aliè. Res no és més Deep State, res no és més "estructures de l'Estat", res no n'és més clavegueres, que el PSOE.
Ramon Fa 26 dies
Al titella de sociates i pudents de nom ERC li van fer canviar "independència" pel vague "república" i ara aquests sabatots ja compren del tot la xerrameca pudent del dit "Règim del 78". Però, per reblar el ridícul polític, ens volen fer lluitar contra "el Règim del 78" amb el mateix argument que va imposar-nos "el Règim del 78". O sigui que l'alternativa espanyola és pitjor encara.
TSSO Fa 26 dies
Aquí el problema és la por a perdre la paga de la classe política., que ella mateixa es preocupa d'anestessiar al poble.
Pep Fa 26 dies
El problema és que ara per ara no hi ha cap projecte polític independentista ni se l'espera. Mentre JxCat i ERC no es posin d'acord no hi ha res a fer.