Digueu-nos la veritat!

"L'única veritat és que no pensen treure ni la punta de l'ungla d'un dit fora de la Constitució"

Els missatges que el President va enviar-li a Toni Comín demostren la patagònica distància que hi ha entre el que ens expliquen els dirigents processistes i la realitat. Dit d'una altra manera, no han parat de tractar-nos d'imbècils. I segueixen. Seguim! Quan els mitjans ja estan explicant els detalls de l'acord a pactar -que passa per llegir un text simbòlic al Parlament, fer una investidura simbòlica a Brusel·les i treballar simbòlicament per desplegar una República simbòlica- Elsa Artadi encara ha sortit a dir amb l'embalum complet de tots els seus òrgans reproductius que Puigdemont és l'únic candidat possible, "sobretot al Parlament". Mentida podrida.

 

No hi ha límit en la mentida, és una darrera l'altra, sense vergonya, sense pietat. I resulten especialment insultants pel fet que són mentides de vida curtíssima, mentides que queden desmentides poc després d'haver-se dit i que miren de tapar-se amb una altra mentida de vida curtíssima. De bola en bola i tiro perquè em toca. Ja no cola ni entre les pobres ànimes que van confondre els actes de por amb jugades mestres d'agent doble.

 

Com diu la cançó, no hi ha tant temps per perdre i, tard o d'hora, només queda una veritat. I l'única veritat és que no pensen treure ni la punta de l'ungla d'un dit fora de la Constitució. I és evident que tot el que no ens sigui prohibit per Espanya, tot el que a ells els sembli acceptable que fem, serà gestió de la misèria, molles.

 

Jo ja entenc que tenen -i tenim- gent a la presó i ja entenc que no volen -ni volem- que tanquin ningú més, però ja que han fracassat i no tenen cap intenció real de plantar cara, com a mínim que es treguin la República de la bocota, que deixin d'expressar-se en termes com "no permetrem", "recuperarem" i "exigirem", que parin de fer-nos voler creure que és possible tenir un govern legítim i eficaç dins dels marges d'una llei colonitzadora i que deixin de fer-se el milhomes dient que volen posar l'estat "contra les cordes" -Artadi, també-, perquè són ells els qui són dempeus i som nosaltres els qui estem bocaterrossa amb el cap sota la seva bota, menjant sorra. Al dolor que sentim pel maltracte i la derrota, tinguin la bondat de no sumar-hi més el dolor de ser tractats pels nostres com si fóssim gilipolles.

 
 

Comentaris