Podríem dir que el procés, però sobretot el cas Pujol, ha acabat amb el que només fa un any i mig era Convergència i Unió. Aquell partit que contra tot pronòstic va començar a governar Catalunya als vuitanta i no ha deixat de guanyar eleccions al Parlament en cap moment. Aquest 2016 hem vist Unió morir virtualment i Convergència fer-se un harakiri per renéixer com un au fènix del sobiranisme. Costarà però ens hem d’anar acostumant al Partit Demòcrata Català (PDC) un nom i un partit que (agradi o no) està pensat i dissenyat perquè duri molts anys. Una formació que, tot i que no ho diguin amb aquestes paraules, ha de ser el gran partit de la dreta catalana. Una dreta que, reitero, sempre ha guanyat les eleccions al Parlament català. (Per cert, mai entendré perquè els partits de dretes no diuen que són de dretes i sempre apunten al centre…)
Amb tot, des del ja superat congrés de Reus i sobretot amb la fundació del PDC, el que queda clar és que els antics convergents són indepes sense concessions ni lletra petita. En aquest context ha sorgit la pregunta de “i ara en què són diferents d’ERC”? La resposta pot semblar molt evident però cal fer alguns matisos per aclarir qui és qui i per què en aquest nou tauler de la política catalana.
L’any 2003 (per agafar la data del 1r tripartit) el país tenia un gran partit de dretes (CiU) i un gran partit d’esquerres (PSC). L’any 2017 any en que segurament hi haurà noves eleccions al Parlament aquests dos grans partits seran diferents. El país ha canviat i l’esquerra catalana d’obediència espanyola s’ha empetitit molt. La dreta catalana ha mutat o ha evolucionat com un Pokemon i la gran partida política d’escacs de la nova Catalunya serà la de ERC vs PDC. I, em podeu dir simplista però el que diferencia ERC i PDC és que un és de dretes i l’altre d’esquerres… Tan senzill i tan profund com això. No han triat el nom de Partit Liberal Català (que crec que els definiria millor) però està clar que el model de país i les polítiques del PDC aniran en aquesta via.
Ah, només un recordatori… Es pot ser un partit de dretes i no ser conservador en excés o retrògrad… Segurament per això fa angúnia definir-se com “de dretes”. Sembla que un algú de dretes és “un fatxa” però mirem més al fons de la qüestió… Es pot ser de dretes i no voler carregar-te el sistema sanitari o l’educació pública etc. Que estem al segle XXI i el tema ja no és obrers de les fàbriques contra burgesia i terratinents.
Estic segur que el PDC és una formació amb molt de futur. Puc entendre que Artur Mas no agradi a certs sectors de la societat però hi ha una part molt gran de la població de Catalunya que continua pensant que és el líder més vàlid per liderar el país. I seria molt ingenu considerar-lo mort políticament. Potser no serà altre cop un president autonòmic però no és cap secret que vol ser el primer president de la república catalana. Una república que defensarà sense ser el líder d’un partit que porta la paraula “Republicana” a les sigles.
