No recordo quan vaig deixar d’anar-hi, però sí la primera vegada que vaig entrar-hi. Hi ha un dia assenyalat, i una edat mínima per entrar en una discoteca, però en canvi no hi ha una edat determinada per sortir-ne. Simplement hi deixes d’anar. Un dia, després de sopar, s’escapa un … si que s’ha fet tard o un fem un gintònic per aquí el costat o el clàssic però si ja no tenim edat…. O potser ja estàs lligat, i tampoc et cal sortir a lligar. Tot i que la idea de sortir et segueix fent gràcia, quan arriba el moment de fer-ho, et pot la mandra. Arriba un moment que deixes la discoteca per la videoteca, la biblioteca, la filmoteca, o la ludoteca. Per anar al gimnàs, empassar-te 10 capítols d’una sèrie, o organitzar un sopar a casa. Arriba un moment que deixes d’anar a ballar, per fer coses per les que abans t’haurien hagut de pagar.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa