Dies de dol

"El cul de sac actual només pot acabar amb un progressiu relleu de dirigents polítics independentistes"

Carles Puigdemont intenta mantenir viu el conflicte polític, mentre aquí se succeeixen els relleus a  primera línia: Carles Mundó, Artur Mas, Neus Lloveras. El president de la Generalitat ha identificat la seva investidura com l'única via vigent de confrontació democràtica amb el govern espanyol, i dona aires de renúncia a qualsevol via alternativa. Assumir amb realisme la implacabilitat de la persecució i la presó preventiva és admetre que l'Estat espanyol té tot el poder per reprimir l'independentisme encara que guanyi les eleccions. I sembla, a hores d'ara, que el té. La força de les urnes sembla no servir per a res: la república no es pot defensar des d'unes institucions autonòmiques intervingudes i vigilades com mai, menys encara quan el govern ja va decidir no fer-ho després de la declaració d'independència. En realitat, el resultat electoral ha deixat a l'independentisme en un cul de sac: intentar mantenir viu el conflicte polític amb un bloqueig institucional temporal que no desemboqui en uns nous comicis (la via Puigdemont amb la investidura impossible) i l'atrinxerament a la Generalitat per evitar que s'hi quedin els del 155.

 

Som a les portes d'una legislatura de transició, de canvi d'actors i d'estratègia. No es pot dir que l'anterior mandat fos un fracàs com voldrien creure-ho alguns. L'1-O ha marcat un abans i un després en la política catalana contemporània i l'Estat espanyol s'ha tret la màscara. La ciutadania s'ha demostrat valenta i solidària contra la involució democràtica. Madrid s'ha declarat disposat a tot per impedir la independència, també a exercir la violència contra la població civil. Ho ha demostrat al món, ha digerit les crítiques amb desvergonyiment i mentides davant de la premsa internacional i, per rematar-ho, ha empresonat amb impunitat líders polítics pervertint el codi penal i el sistema judicial. L'independentisme ha tornat a demostrar que és majoritari i té una base electoral més forta i mobilitzada del que ningú imaginava. És més, hauria tingut prou força per defensar les institucions si el govern li ho hagués demanat. Però la convicció pacifista davant de l'amenaça violenta es va imposar.

 

 

El cul de sac actual només pot acabar amb un progressiu relleu de dirigents polítics independentistes. Un cop passat el dol, i malgrat totes les injustícies, l'independentisme només podrà avançar si les necessitats de defensa dels investigats o empresonats no condicionen les passes a seguir. Les marxes de Mundó, Mas i Lloveras apunten el que vindrà. Ningú no oblida l'exili ni la presó, ni els processos judicials dels encausats, però l'única manera d'acabar amb la injustícia és deixar que el conflicte polític i democràtic es reprengui havent passat el dol i admetent que n'hi haurà d'haver més per continuar.

 

Comentaris