Dictadors progressistes de Catalunya

"Segons el partit del senyor Lucena, Catalunya no sols no té dret a decidir, sinó que tampoc no té dret a fer propostes"

Com feien Tony Curtis i Burt Lancaster a "L'últim de la llista", de John Huston, els diputats del PSOE de Catalunya, amb tres excepcions, es van treure públicament la màscara el 16 de gener passat. Era la màscara que durant una bona colla d'anys els havia permès de fer-se passar per allò que no eren gràcies a la letargia en què els tres segles de sotmetiment havien sumit el país. La societat estava tan estabornida que no els costava gens de presentar-se com a defensors del dret a l'autodeterminació dels pobles. Vegem què deia el Partit Socialista el 13 d'octubre de 1974:

• "Reconeixement del dret d'autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques. La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l'Estat espanyol parteix indefectiblement del ple reconeixement del seu dret a l'autodeterminació, que comporta la facultat de cada nacionalitat per determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta dels pobles que integren l'Estat espanyol."

I vegem què deia el 14 de desembre de 2013:

• "No estem ni estarem mai a favor del dret a l'autodeterminació. El dret a l'autodeterminació no existeix."

Hom es preguntarà si és pot ser tan fals. Doncs sí. I tant, que sí! Cal tenir en compte que estem parlant del Partit Socialista, un partit que, en fer pinya amb la ultradreta nacionalista espanyola –PP i Ciudadanos– contra els drets nacionals del seu país, s'ha posat en evidència davant de tot el món. Fixem-nos què deia Pere Navarro el 16 de novembre de 2013:

• "La nostra proposta és clara. Volem una consulta legal i acordada amb l'Estat".

I tot just dos mesos després, el 16 de gener de 2014, el seu partit votava en contra de la proposta del Parlament de Catalunya de fer una consulta legal i acordada amb l'Estat espanyol. Maurici Lucena, portaveu del partit, ho justificava en aquests termes: "Han fet el contrari que els governs d'Escòcia i el Regne Unit i ara pretenen que el Govern espanyol ho accepti". Volia dir que abans de fer la petició formal, Catalunya hauria d'haver demanat permís a Madrid per fer la proposta. Segons el partit del senyor Lucena, Catalunya no sols no té dret a decidir, sinó que tampoc no té dret a fer propostes. En cas que en vulgui fer una, primer ha de demanar permís a Madrid. Permís per proposar, se'n diu. Lucena, per cert, també diu això: "Els socialistes volem una Catalunya amb el màxim nivell d'autogovern". Déu n'hi do. La llum i el transport públic s'han apujat, però la mentida i el cinisme sembla que es mantenen a bon preu.

Tanmateix, allò que no diu Lucena és que l'acord entre el Regne Unit i Escòcia no és comparable amb el procés català per quatre raons bàsiques: una, el Regne Unit és una democràcia consolidada mentre que Espanya és una democràcia totalitària; dues, el Regne Unit reconeix que Escòcia és una nació d'Europa mentre que Espanya diu que la nació catalana no existeix; tres, el Regne Unit i Escòcia es posen d'acord en la celebració del referèndum d'aquesta última perquè tant els conservadors com els laboristes li admeten el dret a autodeterminar-se; i quatre, Catalunya no ha pogut acordar res amb Espanya perquè el Partit Popular i el Partit Socialista neguen el dret a l'autodeterminació de Catalunya i el dret dels catalans a votar. I la prova és que el mateix senyor Lucena ja avança que la contestació que el seu partit i el PP donaran des del Congrés espanyol a la proposta del Parlament català serà un "NO" ben sonor.

I si hi afegim el comportament dictatorial de la cúpula socialista amb els militants que han gosat votar d'acord amb la seva consciència en un tema capital com el dret de decidir del país, és a dir, desobeint la imposició de votar-hi en contra, el que hi trobem és l'autèntica personalitat del PSOE de Catalunya. La seva "democràcia interna" consisteix en això: no és democràtic voler votar, si una majoria ho prohibeix. És la dialèctica del dictador, que se serveix de la democràcia per imposar el seu dictat. Però que ningú no pensi que es tracta de dictadors conservadors. En absolut. Ells són els dictadors progressistes de Catalunya.

 
 

Comentaris