– Hola, ara que el dictador és mort, voldríem demanar-vos que…
– (xiuxiuejant) Xxxxxt… Sí, sí, tranquils, ara en parlem però deixeu assentar la democràcia…
– D’això… que ja han passat 5 anys de la mort del dictador i ja veieu que el nacionalisme governa… Que podríem parlar de competències?
– Sí, i tant… Ensenyament, Sanitat, i també posQUIETO TODO EL MUNDO!!! SE SIENTEN, COÑO!!!
– Què passa???
– Tranquil, Jordi tranquil, és la guàrdia civil.
– Tot bé?
– Sí, però allò de l’Ensenyament i la Sanitat haurà de ser per tothom, no volem que la resta s’enfadin…
– Ah, bé, m’és igual, mentre nosaltres també ho tinguem… El que passa és que ens agradaria recuperar els Mossos, la policia que hi havia abans a Catalunya.
– (xiuxiuejant) Xxxxxt….Sí, sí, ara en parlem, però saps què passa? És que estem a punt d’entrar a la CEE i no convé augmentar la conflictivitat política.
– Però si no és augmentar la conflictivitat, és que simplement volem recuperar allò que…
– QUE NO, REDÉU, QUE ARA NO!
– Val, val, però que consti que…
– PUJOL, ENANO, HABLA CASTELLANO!
– Com diu?
– No ho heu entès bé: “Pujol, guaperas, habla como quieras”. Aquí teniu els Mossos.
– Escolti, com que hem de pagar nosaltres Sanitat, Ensenyament, Mossos (que ja ens agrada), potser que ens deixéssiu tenir un millor finançament…què en podem parlar?
–(xiuxiuejant) Xxxxxt…. Sí,sí, però ara no, que estem a punt d’entrar a l’euro i no convé augmentar la conflictivitat econòmica.
–Ja, però és que la cosa comença a ser insostenible.
–QUE NO, REDÉU QUE ARA NO!
–Escolti, que amb tanta negativa, cada cop hi ha més gent que vol marxar…
–És que sempre esteu demanant…
–No, no demanem, estem intentant recuperar allò que era nostre.
–Sou un pou sense fons.
–Doncs mireu, fem una cosa. Deixem per escrit què ens podeu donar i què no.
–D’acord. Apoyaré.
–Mireu: el poble ha votat majoritàriament que…
–Doncs no, és inconstitucional.
–Això és un NO?
–Això és un NO.
–I les seleccions catalanes?
–Hahahaha. NO!
–I el corredor del mediterrani?
–Pel Pirineu.
–I el pacte fiscal?
–Ni parlar-ne.
–És que no arribem a final de mes.
–No m’estranya…
–Però si són vostès que…
–QUE NO!!!
–Prou! Ja n’estem tips, marxem!
–No sou suficients.
–Com ho sap?
–La majoria silenciosa està per la unió.
–Doncs miri, votem i sabrem quants som.
–No, és il·legal.
–Doncs si som majoria al Parlament, marxarem igual.
–I perquè no dialoguem?
