Determinació republicana

"És molt difícil que dos milions de persones agraeixin que se'ls atonyini i se'ls intenti destruir com a entitat política"

Tots plegats hem perdut el compte de les vegades que des de Madrid s'ha donat per definitivament liquidada la crisi política catalana. Les dues últimes són la darrera enquesta del CEO i els missatges de mòbil de Carles Puigdemont a Antoni Comin, per quedar-nos només amb les més recents. I no. Tossudament, el problema ressorgeix. I ho fa perquè és molt difícil que dos milions de persones agraeixin que se'ls atonyini i se'ls intenti destruir com a entitat política.

 

Històricament, a Catalunya els monàrquics han estat sempre una minoria residual. La novetat és que, ara, la indiferència de la majoria s'ha transformat en hostilitat, un cop comprovat que l'Estat actua en bloc, des de Felip VIè fins a l'últim dels agressors del Piolin. O ells o nosaltres, va dir el rei dels espanyols el 3 d'octubre en l'"a por ellos" institucional. I, de cop, la majoria republicana va passar de la passivitat a la determinació. 

 

 

Totes les institucions de l'Estat -policies, fiscals, magistrats, partits, militars, monarquia...- han deixat clar que són un bàndol. Tenen el poder i l'utilitzen per atacar, empresonar i confiscar. Però no tenen manera de reduir la majoria dels catalans a la condició de vassalls, i menys encara amb el seu consentiment. Entre Felip Vè i Felip VIè, fa tres segles que fracassen.

 

Comentaris