Després de Laporta, Alfons Godall

"L'independentisme, a banda de créixer, s'ha desinhibit i així s'està enterrant l'ambigüitat pròpia d'un país que es definia evitant definir-se"

Per bé que encara no és oficial, tot sembla indicar que serà Alfons Godall la persona que encapçalarà la candidatura propera a Joan Laporta en les eleccions presidencials del FC Barcelona. Això, si finalment es confirma, serà molt positiu perquè Godall és un dels homes que, al costat de Laporta, han fet possible la millor etapa de la història del Barça i perquè el seu nom constitueix una garantia de catalanitat desacomplexada i de plena consciència de tot allò que el club significa en l'àmbit de la projecció internacional de Catalunya. Alfons Godall és independentista, i com a tal és una persona catalanocèntrica que no admet per al seu país cap altre estatus polític que no sigui la condició d'Estat europeu; i aquest és un valor afegit que només s'havia donat en els casos de Josep Sunyol, el president assassinat pel franquisme, i Joan Laporta.

Els temps, no hi ha dubte, han canviat i l'independentisme, a banda de créixer espectacularment, s'ha desinhibit, i amb la seva desinhibició s'està enterrant l'ambigüitat pròpia d'un país que es definia evitant definir-se. És cert que encara hi ha molta resistència –la resta de candidats a presidir el Barça, per exemple, amaga les seves idees polítiques–, però Catalunya ha iniciat un procés de maduresa que ja no té retorn. Una altra cosa és que aquesta resistència encara ocupi llocs estratègics de poder i que sigui prou forta per alentir l'esmentat procés. Ho veiem, concretament, en l'estigmatització de què són víctimes aquells catalans que no accepten la genuflexió com a sistema de vida. En aquest sentit, resulten molt il•lustratives les declaracions que Alfons Godall va fer a la revista El temps el 15 de juliol de 2008: "En aquest país la gent que és desacomplexadament catalanista, independent dels grups de poder, sempre té problemes per assolir l'èxit, perquè el sistema no li ho posa fàcil. I en el cas que ho aconsegueixi, el sistema reacciona contra ell com si fos un microbi. Hi ha grups econòmics, mediàtics i polítics, formats de fa temps, que reaccionen amb rebuig quan detecten l'arribada d'un nouvingut que vol mantenir un alt nivell d'independència personal." Esplèndida reflexió i esplèndida radiografia de la realitat catalana.

Alfons Godall és conscient, per tant, que no ho tindrà fàcil, que el sistema reaccionarà contra ell intentant eliminar-lo com un microbi. Però se'n sortirà. Se'n sortirà per dues raons: perquè no ens podem permetre el luxe de tornar enrere i perquè això significaria deixar el Barça a les mans dels mateixos grups de poder que governen Catalunya des de fa tres segles.

 
 

Comentaris