Després de la sentència

"Esquerra i els partits de Convergència volen que els ciutadans flamegin de ràbia per la condemna però no volen donar-los cap objectiu polític a defensar"

La pastanaga que ens volen fer perseguir actualment els dirigents processistes és el suposat abans i després que marcarà la sentència. Els partits, que no tenen cap pla particular ni conjunt per fer la independència, els partits, que si s'estiren el monyo no és per fer valer un full de ruta propi sinó pel control de les molles autonòmiques, acataran la sentència com a bons minyons i ni tan sols mouran cap fitxa per canviar el panorama del tauler. Malgrat les expectatives que els polítics miren de generar sobre l'etapa post-sentència, els seus plans de fons seguiran intactes.

Quan els dirigents parlen amb magnificència de "la resposta a la sentència", en el fons el que volen dir és que els ciutadans ens hem de mobilitzar d'una manera més o menys continuada i que hem de provar sort amb la desobediència civil. Això que esperen que fem ja té nom i tot: el tsunami democràtic. I la meva pregunta és: tot això ho hem de fer per aconseguir exactament què? En nom de quin objectiu esperen aquesta resposta de nosaltres? Quin és el rèdit polític que en podríem treure? Quina palanca pot moure? Quins canvis pot produir?

 

Esquerra i els partits de Convergència volen que els ciutadans flamegin de ràbia per la condemna però no volen donar-los cap objectiu polític a defensar. Volen posar l'impressionant potencial popular de l'independentisme al servei de la protesta, de la mera resistència i de l'estètica -el món ens mira! Ens animen a indignar-nos contra la injustícia però no ens donen la possibilitat d'utilitzar la nostra força per intentar canviar-la. I això és precisament el que hauria de fer la política!  Fins i tot si hi ha algun tipus de desobediència institucional, com es rumoreja que planeja fer Torra, no estarà pensada per plantejar un dilema polític real a l'Estat, que solucionarà el contratemps sense despentinar-se.

Limitar el potencial de la mobilització popular com a eina de canvi i condemnar l'independentisme a la protesta estèril, és la roda de hàmster que els polítics han construït perquè tothom acabi caient rendit. I això no canviarà amb la sentència. Tampoc ho podrem canviar, només, des de l'acció al carrer. La situació només es podrà revertir si sorgeixen nous líders i noves candidatures que elevin l'acció i la cultura política d'aquest país. I si la gent, és clar, els dóna confiança i les vota.

 

Comentaris