Després de la sentència

"Esquerra i els partits de Convergència volen que els ciutadans flamegin de ràbia per la condemna però no volen donar-los cap objectiu polític a defensar"

La pastanaga que ens volen fer perseguir actualment els dirigents processistes és el suposat abans i després que marcarà la sentència. Els partits, que no tenen cap pla particular ni conjunt per fer la independència, els partits, que si s'estiren el monyo no és per fer valer un full de ruta propi sinó pel control de les molles autonòmiques, acataran la sentència com a bons minyons i ni tan sols mouran cap fitxa per canviar el panorama del tauler. Malgrat les expectatives que els polítics miren de generar sobre l'etapa post-sentència, els seus plans de fons seguiran intactes.

Quan els dirigents parlen amb magnificència de "la resposta a la sentència", en el fons el que volen dir és que els ciutadans ens hem de mobilitzar d'una manera més o menys continuada i que hem de provar sort amb la desobediència civil. Això que esperen que fem ja té nom i tot: el tsunami democràtic. I la meva pregunta és: tot això ho hem de fer per aconseguir exactament què? En nom de quin objectiu esperen aquesta resposta de nosaltres? Quin és el rèdit polític que en podríem treure? Quina palanca pot moure? Quins canvis pot produir?

 

Esquerra i els partits de Convergència volen que els ciutadans flamegin de ràbia per la condemna però no volen donar-los cap objectiu polític a defensar. Volen posar l'impressionant potencial popular de l'independentisme al servei de la protesta, de la mera resistència i de l'estètica -el món ens mira! Ens animen a indignar-nos contra la injustícia però no ens donen la possibilitat d'utilitzar la nostra força per intentar canviar-la. I això és precisament el que hauria de fer la política!  Fins i tot si hi ha algun tipus de desobediència institucional, com es rumoreja que planeja fer Torra, no estarà pensada per plantejar un dilema polític real a l'Estat, que solucionarà el contratemps sense despentinar-se.

Limitar el potencial de la mobilització popular com a eina de canvi i condemnar l'independentisme a la protesta estèril, és la roda de hàmster que els polítics han construït perquè tothom acabi caient rendit. I això no canviarà amb la sentència. Tampoc ho podrem canviar, només, des de l'acció al carrer. La situació només es podrà revertir si sorgeixen nous líders i noves candidatures que elevin l'acció i la cultura política d'aquest país. I si la gent, és clar, els dóna confiança i les vota.

 

Comentaris (11)
Montserrat Fa 1 mes
I vostè té la vareta màgica per fer la independència, oi? Se n'adona que això del hàmster és el que deia l'Arrimadas en els moments més àlgids del procés?
ESTEBAN Fa 2 mesos
COMO TARJETA DE PRESENTACION , TENER FAMA DE ODIAR Y DESPRECIAR A LOS QUE HABLAN ESPAÑOL , NO ES NADA BUENO PARA HACER NEGOCIOS O CUALQUIER OTRA ACTIVIDAD EN AMERICA LATINA
Isabel C. Fa 2 mesos
Jo no em cansaré de dir-ho: per la independència tota la mobilització que calgui i més. Pels presos autonomistes, que es mobilitzin els autonomistes, que a la fi són els que han d'estar més agraïts amb la colla que es va entregar a les autoritats del seu país, Espanya.
Roser (Zürich) Fa 2 mesos
Tothom sap o hauria de saber que els polítics tenen les mans i els peus lligats..... No poden fer rés. Els deixen just respirar en mig del 155 que continua vigent.... I la repressió més dura cada dia. El poble és l'únic que pot fer quelcom. I si varem ser capaços de fer el 1 d'octubre clandestinement perquè no fem quelcom de semblan?. El pessimisme i les recriminaciones només creen malestar I AIXÒ NO ENS CONVÉ.
Narcís ( i tretze són tretze .. tot plegat, no dir res ! ) ( ara que hi penso, persones a dojo voten Junts per Catalunya , així que respecta'ls-e .. per quins cinc sous l'esment ' partits de Convergència ' ? ) Fa 2 mesos
Atès que jugues a ser diàfana .. millor seria dir " si potser fou ERC qui empentà a declarar la independència tot esperant no gosés fer-ho Junts pel Sí així amb noves eleccions dur-se'n majoria d'escons " ! Conclusió : tot el que dius adreça-ho a qui ho mereix ! PD : això no desfà que tocava fer allò fet o declaració .. no debades ho demanà el poble ( l'únic que dóna autoritat a les lleis ) !
Federalista Fa 2 mesos
Esta es la pájara de mal agüero qué va a decir que el terremoto de Lorca e le importa un rábano porque era al extranjero hay que ser mala pécora y zorra para decir eso a esa payasa ni la votaría nadie ni lo que dice se lo cree nadie ni a su amigo spot tampoco 0 escaños jajaja entre los dos ni la familia jajaja..
Después de la sentencia disfrutaremos de las lágrimas de cocodrilo de Puigdemont, Torra, Rufián y compañia Fa 2 mesos
Hasta las piedras se sentirán conmovidas por su sincera aflicción.
Molt bona síntesi Fa 2 mesos
Tant de bo aquestes paraules haguéssin arribat abans del 11s, tot l'independentisme les hauria de sentir i les performances estérils serien un bon moment per reflexionar
Miquel Fa 2 mesos
Els dirigents també han de ser elegits democràticament dins del partit. I això en tots els partits. No per número, fill, nevot, etc.
Boris Fa 2 mesos
No entenc per que es diu que la via unilateral va fracassar. Puigdemont i el govern van posar totes les pomes en un sol paner, el diàleg i la mediació de la UE. El que no van fer és tirar endevant el full de ruta, suspenent la declaració i després no publican-la en el Diari de la Generalitat. El que va fracassar va ser la via dialogada.
Boris Fa 2 mesos
Astrid, Un elemental manual de la lluita no violenta és que quan més gran és la represio més a prop estàs de l'objectiu. Tothom hauria de veure la dura sentència com un pas cap a la llibertat. La desfeta solament pot venir d'un estat falsament dialogant i d'uns partits catalans col.laborant en el engany. Com crec que això és el que ens vindrà a sobre en un temps no massa llarg, necessitem un nou líder sobre el terreny.