Estratègicament, l’independentisme ha aconseguit apropiar-se de la iniciativa política, fins el punt que l’alternativa al projecte d’una República Catalana són els interrogatoris de la Guàrcia Civil. L’Estat no té cap més proposta que el joc brut de les clavegueres i les amenaces de la superfície, amb l’esperança que una part dels indecisos els tinguin prou por com per quedar-se a casa l’U d’Octubre. Res més.
Però aquesta exhibició pistolera té un recorregut molt curt. Perquè fins i tot en el cas que aconseguissin no només impedir el referèndum, sinó liquidar políticament tot el grup dirigent del moviment sobiranista, el fet és que la majoria electoral continuaria en mans de l’independentisme, el lideri qui el lideri. A Madrid fa temps que no publiquen cap enquesta electoral sobre Catalunya perquè ni la cuina més escandalosa no és capaç d’imaginar una victòria dels partits unionistes, estabilitzats des de fa temps per sota de la barrera del quaranta per cent.
Per a l’Estat, el problema real de Catalunya són els catalans, no pas un dirigent o un altre. I això no ho arregla la Guàrdia Civil, com no ho van aconseguir Felip Vè o el general Franco. Després d’Espanya, democràcia.
