Despertar-se

"Iceta és l'únic polític unionista amb prou cinisme com per anar a buscar el vot d'independentistes"

Deia l'Albert Sáez en un article recent que hi ha estudis que indiquen que hi ha uns 150.000 votants de Junts pel Sí que estan buscant la manera de baixar del tren del procés, i que aquest és el vot que persegueix Miquel Iceta en aquestes eleccions. Persones que pensen que potser s'ha anat massa lluny, o que s'han espantat de debò amb la combinació de repressió i fuga de seus socials, o que –això ho dic jo, no en Sáez– han interioritzat la propaganda de la culpabilització de la víctima: l'independentisme duia la minifaldilla massa curta i es va ficar en un carreró massa fosc en una hora massa inconvenient, i així és normal que l'hagin violat.

 

No he vist aquests estudis però em sembla una hipòtesi versemblant, després de tot el que ha passat. Si imaginem l'independentisme com un sistema de cercles concèntrics, seria ben normal que davant d'un test d'estrès tan brutal com l'experimentat els darrers dos mesos (brutal en el sentit literal del terme), el segment més perifèric del vot independentista estigui dubtant: no tothom té la mateixa resistència al dolor. I, certament, Iceta és l'únic polític unionista amb prou cinisme com per anar a buscar aquest vot. Ell, que va aplaudir les detencions d'alts càrrecs de finals de setembre; ell, que va justificar les agressions policials a gent indefensa de l'1 d'octubre; ell, que va votar el decret per facilitar la fugida de seus socials; ell, que va votar l'aplicació del 155; ell, que va dir que els presos són a la presó perquè s'ho han buscat; ell, que ha convocat les manifestacions espanyolistes amb C's i el PP on s'ha cridat "Puigdemont, a prisión", i s'hi ha fet selfies amb Albiol i Millo. Ell, coautor material i conscient del profund dolor, té la barra infinita de presentar-se ara com la pomada que el pot guarir.

 

 

L'èxit de l'operació no depèn de la seva habilitat ni del seu cinisme, que estan sobradament demostrats, sinó de les ganes que realment tinguin aquests 150.000 votants de baixar del carro, i també de l'energia que dediquin les campanyes de Junts per Catalunya i ERC a retenir-los. Jo diria que a aquests ciutadans només cal explicar-los una cosa: Iceta no té cap pacte possible amb els que estan a l'exili o a la presó. L'únic pacte possible d'Iceta és amb els seus companys de manifestació. Iceta és la porta per la qual Arrimadas i Albiol entraran al Palau de la Generalitat. Iceta és l'esquer, és la trampa, és el cant de les sirenes. Darrere d'Iceta hi ha Arrimadas i hi ha Albiol, i Millo, i Soraya, i Sánchez i Rajoy. No només seria un missatge eficaç de campanya, sinó que, a més, és veritat. Vés a saber, potser si els partits independentistes es desperten d'una vegada i es posen a fer campanya descobriran que si expliquen això a tort i a dret, amb energia i amb convicció, no només retenen els 150.000 votants en disputa, sinó que existeixen 150.000 votants més del PSC que encara tenen principis catalanistes i que, posats entre l'espasa i la paret, prefereixen votar el Govern legítim de Catalunya que no obrir definitivament la porta de la Generalitat a Mariano Rajoy. Però és clar, com dèiem fa un moment, per aconseguir això primer s'hauran de despertar.

 

Comentaris