S’acaba l’any del Tricentenari, l’any on han succeït coses que no ens imaginàvem, que ens ha ajudat a prendre consciència de la nostra força i, sobretot, ha situat Catalunya i el cas català a l’agenda mundial de manera molt important. En l’espera de la concreció dels propers passos del procés de país, el que sí podem dir és que el 2014 formarà part dels llibres d’història. Per a la Plataforma per la Llengua també ha estat un any especial. Hem celebrat els 20 anys de l’entitat. 20 anys on la situació del país i de la llengua ha evolucionat, i nosaltres, al seu pas, hem estat capaços de consolidar i fer créixer un projecte útil per a la llengua i per a la societat.
Per això, aquest any hem recuperat dues de les campanyes que més van marcar la nostra activitat des dels inicis: etiquetatge i cinema. No ho hem fet per nostàlgia, sinó perquè són dos àmbits on queda feina per fer i no pararem fins aconseguir canviar la situació. En el cas de l’etiquetatge, malgrat haver avançat molt en productes de marca blanca i en l’etiquetatge de vins i caves catalans, encara hi ha molts incompliments, sobretot per part de grans marques. Coca-Cola és un exemple significatiu del que passa. Etiqueta en llengües de menys parlants, i amb menys quota de mercat, i no ho fa en català. Amb el #reptecocacola, vam fer un altre rècord de recollida de llaunes de Coca-Cola, ara amb 40.000 llaunes!, per fer un mosaic a la plaça Catalunya per demanar l’etiquetatge en català. Seguim incidint per tal que la multinacional faci el pas i incorpori la llengua catalana, però de moment Coca-Cola Iberian Partners es mostren inflexibles.
La segona campanya que hem reprès de forma activa és la de cinema. Aquest és un altre dels àmbits on la presència del català es manté en percentatges constantment irrisoris. Entre el 3% i el 5%. Altre cop ens trobem davant de grans multinacionals, grans lobbys, grans jocs d’interessos que es neguen sistemàticament a doblar o subtitular les pel•lícules en català. A més a més, aquest any s’ha obert el debat de la modificació de la llei del cinema i tornem a tenir sobre la taula tots els agents i interessos implicats. Al llarg de l’any hem mantingut reunions, fet propostes i engegat campanyes com la de www.elcatalaalcinema.cat. Cal fer sentir la veu i els drets dels ciutadans en l’accés a la cultura.
Aquests són dos exemples de campanyes, n’hem fet moltes més!, que hem volgut destacar perquè evidencien un fet que al llarg d’aquests 20 anys hem constatat: les grans empreses i les multinacionals funcionen amb una lògica d’estat. Respecten les llengües que tenen un marc jurídic estatal que les reconeix, protegeix i fa respectar. Aquest no és el cas de la llengua catalana. Nosaltres tenim un Estat que fa tots els esforços que pot per mantenir la llengua catalana en una situació de minorització i imposa tant com pot la presència i els usos de la llengua castellana (veure el que passa en l’educació a Catalunya, País Valencià i les Illes, tema del LAPAO, justícia, mitjans de comunicació, etc.). Per això considerem imprescindible que la llengua catalana tingui un ple reconeixement oficial amb un Estat al darrera, que ara no té, al mateix nivell que la resta de llengües que ara ja són oficials a la UE. Aquest fet permetria establir les bases per a una gestió lingüística integral, que situï la llengua catalana en un pla d’igualtat.
Aquest és el nostre #desig21anys.Superats els 20 anys, encarem els 21 anys fent una llista de desitjos i intencions. Volem que la llengua catalana sigui tractada com a llengua de ple dret, en condicions d’igualtat respecte les altres llengües oficials de la Unió Europea. El 2015 ho podem aconseguir!!!
