Desenvolupar els grans consensos

"No hi ha ni senyera, ni estelada ni rojigualda prou gran per a tapar les problemàtiques diàries que afecten l'avui i el demà"

El Consell de Drets Humans de l'ONU acaba de publicar un informe de 275 recomanacions dirigides a l’Estat espanyol perquè es posi al dia en matèria de drets humans. Entre aquestes recomanacions, que han estat formulades per 110 del 193 Estats membres de les Nacions Unides, destaquen la d'iniciar un diàleg constructiu amb el poble català i les seves institucions, abolir el règim d'incomunicació i detenció en solitari de més de 15 dies i garantir el dret a una veritable justícia transicional. Diria que qualsevol país amb una democràcia mínimament consolidada hauria de respectar escrupolosament i sense subterfugis aquestes garanties fonamentals.

Si bé l'Estat profund segueix instal·lat en la via de la repressió ininterrompuda en nom de la sacrosanta unitat d'Espanya, la classe política té la responsabilitat de desjudicialitzar la política i treballar incansablement per la resolució del conflicte respectant els principis democràtics. Això implica assumir totes les contradiccions que facin falta per tal de trobar solucions a les demandes majoritàries de la ciutadania. A Catalunya, tenim com a mínim tres consensos de gran calibre que hauríem d'estar treballant amb més intensitat i honestedat: la fi de la repressió, la protecció dels drets civils i una solució referendària sobre el futur polític de Catalunya.

 

La particularitat d'aquests eixos és que són assumibles per una immensa part de la ciutadania, amb suports que superen el 70%. No s'entendria de cap de les maneres que els partits catalans, tinguin les posicions que tinguin respecte al procés d'independència, no fossin capaços d'articular plataformes de gran consens entorn aquelles qüestions que afecten directament la qualitat de vida i el futur dels ciutadans. Ja n'hi ha prou de misses de cara a la galeria. No hi ha ni senyera, ni estelada ni rojigualda prou gran per a tapar les problemàtiques diàries que afecten l'avui i el demà. Ni els simbolismes, ni la repressió judicial, ni lleis Mordaza ens faran progressar com a societat.

En definitiva, ja seria hora de començar a fer política i abandonar els escenaris de bloqueig. Malgrat tots els malgrats, encara hi ha marge per rectificar la dinàmica dels últims anys i consolidar les bases d'un país net, sostenible i socialment responsable. L'independentisme jugadamestrista, profetista i identitari té els dies comptats. Si volem ser més, si volem realment un país millor per tothom, hem d'assumir d'una vegada que la via més honesta, fiable i emancipadora és aquella que és capaç d'interioritzar els valors republicans a l'hora de governar. Cal desenvolupar els grans consensos de manera horitzontal i transparent.

 

Comentaris (3)
VIKTOR ORBAN Fa 24 dies
VETE A DESARROLLAR MARRUECOS LARGATE
Josep2 Fa 24 dies
La manera de tenir un estat propi és ... arreglar esp... Això sí q és una jugada mestra. Pamflet d.er.
Narcís ( l'únic consens de profit .. n'és no enganyar la realitat, única realitat .. o cal àdhuc se'ns afuselli de matinada ? ) Fa 25 dies
1. Què hem de deixar de ser ' identitaris ' .. no mantenir les característiques/ personalitat d'una comunitat a ca pròpia que no vol deixar de ser ella mateixa ? i 2. com fer allò que diu l'autor quan som dessota estat que només cerca la inhalació de nostres vincles naturals i socials, tot plegat, catalans, i esfondrar nostra economia o béns, producció i comerç, tot plegat, recursos dels catalans ? PD : l'única ' problemàtica diària ' n'és aquest estat .. calen més proves ?