Aquesta setmana ha fet quatre anys de la llei orgànica de seguretat ciutadana. Llei vigent, malgrat que el PSOE, que fa un any que és al govern i el que n’és el president va comprometre’s a derogar-la. Quatre anys d’una llei contrària a l’esperit constitucional que tant es posen a la boca els que la van promoure, que restringeix la llibertat d’informació, d’expressió i els drets de reunió pacífica. Que va contra els convenis internacionals de drets humans, com en el cas de les devolucions sumàries o “en calent”, que van dur a l’ONU a cridar l’atenció a l’Estat i que el TEDH, a l’espera de la revisió que va demanar l’Estat, va condemnar-ne l’aplicació en el cas que hi ha arribat per accions contràries al Conveni Europeu de Drets Humans. Que incrementa la discrecionalitat de l’acció policial sense cap mecanisme de control ni de contrapès per impedir abusos que reforci el dret de defensa, la seguretat jurídica i la garantia a una tutela judicial efectiva. I no és menor que hi inclogui un concepte que implica una infantilització de la societat, com si requerís tutela o control parental i l’escarment com a mètode (quina afició a l’escarment que tenen els poders “populars”): la “culpabilitat solidària” als que organitzen o dirigeixen els actes i les manifestacions suposadament contràries a “la tranquil·litat social” o a “la seguretat nacional”, siguin sindicats, partits o organitzacions i moviments socials.
Segons Amnistia Internacional, des de l’entrada en vigor ha estat emprada contra centenars de periodistes que intenten documentar abusos (cosa que ha comportat autocensura de professionals i de mitjans), contra milers d’activistes socials i polítics i contra més de 40.000 persones multades per manifestar-se o per fer actes de protesta pacífics. Aquest és l’impacte directe i explícit de l’aplicació de la llei, però els efectes sobre els drets i llibertats socials i polítics són devastadors si aspirem a una democràcia plena i garantista.
Han passat quatre anys des que els partits de l’oposició al Congrés dels Diputats blasmaven tot això i més i, el primer de tots, el PSOE, ha passat de voler derogar-la a voler reformar-la “mentre no puguin derogar-la després de les eleccions” (#desamordazando) i posteriorment a “reformar-la” mantenint “de moment” articles tan vergonyants com el de les devolucions en calent. Hi ha la majoria absoluta necessària per derogar-la, no només dels grups del Congrés (i del Parlament) que van presentar el 2015 els recursos al TC, pendents de sentència. Majoria absoluta per començar a desmuntar l’entramat legislatiu perpetrat pel PP, integrat també per la modificació de lleis orgàniques com la del TC o del Codi Penal, per restringir drets, per exercir control social i per virar cap a un estat autoritari i repressiu. Desemmordassaran la democràcia o continuaran judicialitzant-la i policialitzant-la? Ara tenen l’oportunitat de fer una cosa o l’altra. Aviat ho veurem.
