L’Organització Mundial de la Salut ha decidit examinar l’estratègia que va fer servir per gestionar la pandèmia de la grip A desprès de les crítiques rebudes per haver exagerat. Les prediccions catastrofistes de l’OMS i les alertes van significar, entre d’altres coses, les comandes de milions de dosis de vacunes.
La impossibilitat d’acceptar la incertesa del futur ha fet que s’hagin generalitzat els càlculs de projecció de les dades de les quals es disposa en un moment determinat. Per moltes variables que es contemplin, mai serà possible que apareguin tots els elements que incideixen en l’evolució d’una malaltia, o del clima, o de qualsevol cosa que no sigui una realitat només sobre el paper.. Pretendre que sigui així seria tant com creure que es coneixen i es controlen tots aquests factors. Què hi ha darrera dels grans errors de previsió? Ignorància? Impotència? Vanitat? Tot això seria més o menys acceptable, en tant que forma part de la naturalesa humana. El problema és que en molts casos al darrera de tot plegat apareix l’ombra d’un altra tipus de sospita.
El crèdit de les institucions respon, en gran part, al fet de que se’ls hi reconegui una certa neutralitat. O dit d’una altra manera, en el fet de que mantinguin en nosaltres el convenciment que posaran sempre per davant els interessos generals als particulars. I ara mateix viuen una època de descrèdit per causes molt similars a les que afecten també els partits, la classe política i els dels mitjans de comunicació que, massa sovint, s’avenen a ser corretja de transmissió passiva de missatges interessats a crear un determinat estat d’opinió.
Ni les bones causes es poden defensar amb arguments construïts sobre l’exageració o la mentida, ja que el resultat final és que quan es descobreix l’engany – i al final, tot se sap – la mateixa causa queda qüestionada. L’OMS no ha fet una cosa molt diferent al que fan d’altres, però se’ls ha vist massa el llautó.
