Madrid està de celebració. I ja fa dies. Tants com de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya i de l’empresonament de líders i dirigents independentistes. Els diaris de Madrid són un bon termòmetre per percebre com se sent l’Estat. I ara se sent fort i guanyador. Ho demostren les darreres portades de la premsa espanyola i també les declaracions d’aquest divendres del portaveu del govern de Rajoy, Méndez de Vigo. Gran part de les seves energies està dirigida ara a fer befa de les declaracions de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
Méndez de Vigo es vantava que el propi Jordi Sànchez havia reconegut davant el jutge que l’1-O va ser il·legal, i l’ABC titulava la portada d’aquest divendres amb la paraula “Desbandada” -amb fotos de Sànchez, Forn, Cuixart i Forcadell. Cal ser curt de mires. Però en això estan. L’Estat no se n’adona de la irrellevància real que té el fet que els presos polítics diguin el que calgui per sortir d’una presó en la que mai haurien d’haver entrat. Ni de la poca dignitat que demostra un govern que vol una part dels seus ciutadans agenollats i humiliats.
L’únic escenari que no tenen controlat és la presència de Carles Puigdemont a Brussel·les. Això els posa nerviosos. I també la possibilitat que pugui repetir com a president de la Generalitat. Però hi ha un àmbit molt més rellevant i del qual no se’n preocupa l’Estat -i fins i tot el menysprea-: els més de 2.000.000 de catalans que el 21-D van votar partits independentistes que van acabar amb el mite de la majoria silenciosa i, de passada, qualsevol esperança de derrotar l’independentisme per la via democràtica.
