Si muntéssim una web amb aquest nom per tal que els ciutadans hi col•laboressin afegint les coses que al seu parer no rutllen, o un grup al facebook, estic segura que no hi hauria cap, absolutament cap sector de la societat que no tingués algun motiu sòlid per inscriure’s.
Acabem d’aconseguir una nova llei d’ensenyament amb el consens molt majoritari del Parlament de Catalunya, semblava que finalment el conseller Maragall se’n sortia en pro del bé comú per tal de millorar el nostre sistema educatiu acostant-lo als models europeus que obtenen molt millors resultats que nosaltres. Després de celebrar la llarga tramitació en treballs amb la comissió que aportaven un camí millor per a tots, la resposta d’un dels membres del tripartit (ICV) que hi estava en contra ha seguit la petja antidemocràtica que el caracteritza passant-se la llei per l’arc de Berà. En el més pur estil stalinista han assegut els sindicats que reivindicaven unes condicions que la llei no assumia i han provocat un acord que se salta impunement aspectes crucials de la llei.
Resultat: els mestres de les escoles públiques continuaran plegant a les tres de la tarda durant el mes de juny arguïnt que fa molta calor. És molt preocupant que estupideses com aquesta surtin de la boca dels nostres ensenyants. Tampoc treballaran a l’escola la primera setmana de juliol preparant el proper curs. Ni parlar-ne, si des d’anys i panys tenen més del doble de vacances que la resta de mortals, no hi ha cap motiu, ni tan sols la millora del sistema per als seus alumnes. A la de febrer sí que s’hi apunten (tot i que no està clar si es farà o no incomplint novament la llei), però res de preparar activitats alternatives a les classes, ells a caseta i els pares que s’espavilin. Quedi clar que les escoles concertades sí que compliran escrupulosament la llei, de manera que les públiques utilitzen els sindicats en perjudici de l’alumnat gràcies al lligam que tenen amb el govern. Un desastre.
Els cossos de seguretat, mossos i bombers especialment són el col•lectiu que està aguantant més estoicament la inoperància i falta de rigor del govern. Ordres creuades, alts responsables sense cap formació i un autoritarisme desmesurat com del senyor Boada s’immiscueixen en els treballs del Departament d’interior amb uns resultats catastròfics: els ocupes no sols se’n foten a la cara dels mossos, sinó que els provoquen sabent que tenen ordres de no actuar. Cada vegada que hi ha manifestacions o aldarulls al carrer, els efectius que estan a primera línia han de jugar-se el tipus amb el coneixement que passi el que passi les víctimes seran ells tal i com contempla la nova llei de la policia. Els fets desastrosos de l’Horta de Sant Joan han acabat per posar de manifest dramàticament les irresponsabilitats d’uns consellers, la seva tràgica autosuficiència i insensibilitat continuant despòticament en els seus càrrecs com si res hagués passat.
La sanitat està desbordada, caps que s’inauguren i no funcionen fins que els veïns surten al carrer un mes després d’haver penjat el rètol, hospitals que no poden obrir en el moment establert per irregularitats en la seva construcció, serveis d’atenció primària col•lapsats, manca de professionals, manca absoluta de planificació i organització. Ningú que hi treballi és capaç de definir la situació d’una altra manera que no sigui aquesta: un desastre esgotador que empitjora dia a dia.
La justícia està a punt de fer un crac definitiu: falten jutges, els jutjats continuen funcionant pràcticament com al segle XIX; un grapat de PC que permeten instruir els expedients en suport informàtic es ven com la innovació del segle XXI. Davant la manca de jutges, habiliten uns jutges suplents sense experiència ni la capacitat necessària que han de decidir sobre totes les coses que ens afecten directament als ciutadans. Sentències de les que en depenen vides, negocis, pau social… són dirimides com en un joc de daus que poden arruinar persones i col•lectius. S’ha de destacar la valenta actuació de la consellera Tura que ha denunciat aquesta situació i intenta pal•liar aquest desastre amb les escasses competències que té i la solitud respecte els seus companys de govern. No som capaços de garantir el compliment de les lleis amb l’actual plantilla de jutges, però el govern tripartit en la seva línia d’incompetència i frivolitat vinga a fer lleis i més lleis que només serviran per a abocar-nos a tots al desgovern amb els perills socials que això comporta.
La indústria pateix els efectes de la crisi sense tenir el mínim suport per part del conseller del ram, campió de la incompetència i la manca absoluta d’equip que el pugui guiar creant polítiques per ajudar el sector. Aquí el desastre es multiplica no sols pel populisme i manca de rigor del responsable, el cas és que també ha de dirigir comerç, turisme i universitats! Aquestes últimes en un estat d’agonia econòmica mai vista.
Les anomenades polítiques socials a Catalunya es resumeixen amb una llei de dependència que ha creat frustació i més frustació entre la població que va rebre esperances. El més vergonyós és que ja abans d’aplicar-la els experts advertien de la impossibilitat del compliment. La taxa d’atur catalana és la més alta d’Espanya.
Queda res per salvar? La nostra dignitat. Apuntem els desastres a la pàgina i acabem d’una vegada amb el tripartit.
