Desapareguts

"No està gens malament que tinguem opció de conèixer una literatura japonesa genuïna i reputada"

«Potser el meu marit volia morir. Potser va desaparèixer perquè volia viure. O potser la vida i la mort no formaven part dels seus pensaments».

Les desaparicions de la nostra vida ens marquen d'una forma clara i definitòria. Segurament perquè és el que toca, de forma inherent i inevitable, sabem que la data de caducitat d'aquest envàs pot variar per bé i per mal, però sabem que tot acaba per passar. També, potser per això, les desaparicions sobtades són especialment doloroses. I és igual si és una mort, un canvi, una desaparició. Quan aquella persona deixa de ser-hi, ens n'adonem. I és a partir d'aquest comportament extremadament comú, profund i humà que la japonesa Hiromi Kawakami (Tòquio, 1958) ha escrit la novel·la Manazuru (amb el subtítol clarificador Una història d'amor). En aquesta obra hi trobem Kei, una dona que viu amb la seva filla i la seva mare; el pare de la seva filla, Rei, un bon dia va desaparèixer, i és des d'aquest punt de partida implícit que la història avança i retrocedeix gràcies a una interessant focalització en la seva dona.

Anteriorment, Quaderns Crema ha publicat un llibre per any de Kawakami, en traducció de Bornas: El cel és blau, la terra blanca. (Una història d'amor), 2009; Allò que brilla com el mar, 2010; Abandonar-se a la passió (Vuit relats d'amor i desamor), 2011, i que vam comentar en aquest mateix espai; El senyor Nakano i les dones, 2012.

La prosa de Kawakami destaca per la gran finesa, la capacitat descriptiva i l'evocació lírica, però cal no oblidar —com sempre en les traduccions— que ha passat per les mans d'una traductora. Marina Bornas Montaña, que signa una traducció amb un nivell lingüístic envejable, anteriorment ja ens havia presentat traduccions de Kawakami per a Quaderns Crema i Acantilado.

En aquesta obra Kawakami segueix la línia que sembla caracteritzar la seva narrativa: l'ús d'un llenguatge ric, però planer, i summament líric, que si es combina amb una tècnica narrativa amb ple domini de temps i espais té per resultat una obra curiosa i, definitivament, gens occidental.

No està gens malament que tinguem opció de conèixer una literatura japonesa genuïna i reputada, i per aquest motiu esperarem que Bornas i Kawakami, de bracet, tornin ben aviat al circuit del llibre en català. Valdrà la pena, segur.

Hiromi Kawakami
Manazuru. Una història d'amor (trad. de Marina Bornas Montaña)
Barcelona: Quaderns Crema, 2013

 
 

Comentaris