(Des)Obeir

"Sóc del parer (i reconec que no les tinc totes) que preferiran que les urnes que decideixin siguin les de plàstic i no les de cartró"

Un any més (i ja en van tres de seguits) el poble català ha demostrat que si no li agrada una cosa lluita per canviar-la. Un any més (i ja en són 300) Madrid ignora el que fa/pensa/vol el poble català amb una indiferència i una superioritat que arriba a ser ofensiva. I ara que el focus ha deixat d'estar en la V, una vegada s'ha certificat per enèsima vegada que el suflé no només no baixa sinó que potser puja i tot, és l'hora de les decisions polítiques de veritat. S'ha de tallar el bacallà...

Els passos que ha seguit el Govern català des de la sentència del Tribunal Constitucional ja fa més de 4 anys m'han semblat lògics però sobretot coherents. Coherents amb una manera de ser de CiU (més seny que rauxa) que a la vegada reflecteix el caràcter de la gran majoria de catalans. M'explicaré. La gran majoria de catalans no tenen problema en agafar un autobús i anar a l'Hospitalet de l'Infant per fer la Via Catalana. No s'ho pensen dues vegades si s'ha de baixar de l'Empordà a Barcelona amb entrepans i nevereta per passar-se el dia fregits al sol per formar part d'una senyera humana de quasi 12 quilòmetres. Però aquests mateixos catalans a l'hora de la veritat tenen por. Tenen molta por i és normal que la tinguin. Fins ara tot el que ha passat, tot i la calor i els quilòmetres, ha tingut lloc dins la zona de confort. L'únic canvi és que s'han hagut de comprar una estelada perquè la senyera que posaven al balcó cada Diada i cada Sant Jordi s'ha quedat petita en matèria reivindicativa. Ara ha arribat l'hora de la veritat i la paraula de moda és desobeir.

Les formacions que donen suport a la consulta del 9N segueixen venent que aquell dia hi haurà urnes al carrer. És el que han de fer. Forma part de l'estratègia i no ho critico pas. Ara bé, si el govern és el mateix que va començar això del "Procés" (i ho és) aquella lògica i coherència que mencionava abans no s'adiu amb provocar una ruptura el 9N. No perquè no sigui legítim fer-ho, sinó perquè aquest govern, que en el fons és tant poruc com el catalanet mitjà que mencionàvem fa un moment, sap que només tindrà una oportunitat de desobeir. I no la gastarà amb una consulta que no tindria caràcter vinculant i que, a més, tindria problemes logístics. Em refereixo a ciutats governades pel PP o PSC que no està gens clar que col·laboressin amb un referèndum que consideren il·legal, deslleial i traïdor. Una consulta on l'opció del "No" no anés a votar i hi hagués municipis on l'organització fos precària deixaria una imatge que no crec que sigui la que vol aquest govern. La CiU que ha capitanejat allò que en deia la Transició Nacional no anhela aquesta mitja victòria. A aquestes alçades, sincerament, no crec que cap dels partits busqui ja personalisme i actuï amb egoisme polític. Tots saben que la història està mirant i que aquest és un moment únic. A la vegada saben que caldrà desobeir. El poble ho crida i les circumstàncies ho requeriran. Però el moment de trencar la legalitat no es malgastarà (i perdoneu el mot) el 9N. Sóc del parer (i reconec que no les tinc totes) que preferiran que les urnes que decideixin siguin les de plàstic i no les de cartró. Preferiran desobeir, ja definitivament, al Parc de la Ciutadella. Al Parlament. Amb la seguretat que tothom s'ha pogut expressar amb un vot i, se suposa, amb una majoria àmplia i còmode que avali la desobediència.

 
 

Comentaris