A finals de mes farà 43 anys que va morir Franco. Sembla que ha passat “prou temps” com perquè un govern decideixi executar l’article 16 i la disposició addicional sisena de la insuficient Llei espanyola de memòria històrica del 2007, que mandaten que es duguin a terme actuacions que converteixin el Valle de los Caídos en un lloc de memòria col·lectiva democràtica, de reparació i de reconciliació i que en cap lloc del recinte “podrán llevarse a cabo actos de naturaleza política ni exaltadores de la Guerra Civil, de sus protagonistas, o del franquismo.”
El Govern Zapatero va arribar a encarregar un informe a una comissió d’experts que va quedar sobre la taula el 2011, o en un calaix. Ara el govern de Sánchez li ha tret la pols i s’ha compromès a exhumar les restes de Franco i que “l’any 2019 per fi i després de 41 anys no hi haurà cap mausoleu per homenatjar el dictador tot i les traves i obstacles administratius i parlamentaris”. El Govern Zapatero es va comprometre el 2004 a anul·lar la sentència del president Companys, encara recordo la vicepresidenta Fernández de la Vega dient-ho fermament davant del govern de Pasqual Maragall un matí fred d’octubre al glacis de Santa Helena del castell de Montjuïc. A veure si el 2019 per fi i després de 79 anys aquest compromís també es fa realitat tot i les traves i obstacles governamentals i parlamentaris.
