Proposar-se fer una llei electoral en tres mesos garanteix que no serà la millor llei possible i, possiblement, que serà una mala llei. Això és el que ens pot passar ara que ens han agafat les presses. Sobre la taula de la comissió del Parlament encarregada de redactar una nova llei electoral hi ha un punt de partida massa acotat, tancat, limitat i, en alguns aspectes, erroni. La idea que una nova llei serà bona per si mateixa és una enganyifa que, a més a més, pot ajudar a incrementar el descrèdit de la política i el desànim de la ciutadania. Les exigències del calendari, amb terminis més polítics i tècnics que de fons, portaran necessàriament a ser poc ambiciosos en els continguts i que es renunciï a aprofitar aquest moment per abordar les que seran bàsiques en un futur molt immediat.
Tenim tants debats pendents i tantes coses per arreglar, que ens hem adonat que la casa se’ns ha fet vella abans d’arribar a la teulada. La discussió de les llistes obertes és tan necessària com anacrònica, i ens passa que no podem deixar de fer-la, però que no és una prioritat absoluta i no ens pot despistar de la necessitat de plantejar altres grans qüestions. Ara mateix resulta tant o més determinant per l’objectiu de reactivar la participació poder incidir en la designació dels candidats i en el seu ordre d’elecció, com aprofitar totes les possibilitats de les que disposem. Al final decidirem si és el moment de fer-ho o no, però algú entendria que no es plantegés ara la possibilitat d’instaurar un sistema de votació per internet?
Catalunya és un país que presumeix, i amb raó, del seu caràcter innovador. Per això cal mirar endavant i no enrere. Els models electorals del nostre entorn, que ara es posen a consideració per tal d’adaptar-los, estan dissenyats fa molts anys per unes realitats que no són ben bé la nostra. A més a més ara mateix ja no podem quedar-nos a discutir si hem de posar una o més butlletes en una o en mes d’una urna cada quatre anys, ara és moment d’explorar les possibilitats que ens ofereix la tecnologia per entrar de ple a l’era de la participació. O és que a algú li fa por?
